1 de febrer de 2012 Senegal i Gàmbia, protagonistes del D'aquí i d'allà

Després del mes dedicat a la comunitat brasilera i coincidint precisament amb el mes en què tindran lloc les eleccions presidencials al Senegal, la segona temporada del D'aquí i d'allà s'acomiada dedicant el programa a les comunitats senegalesa i gambiana que viuen a Catalunya, així com també als seus països d'origen.  

Es tracta que el públic pugui conèixer amb matisos la realitat quotidiana d'aquestes comunitats —més de 38.000 persones a Catalunya, actualment— però també que aquestes se sentin reconegudes i partícips de la televisió pública catalana.  

Per aquest motiu, el Canal 33 oferirà durant tot el mes de febrer més d'una quinzena de documentals, reportatges i pel·lícules, a més d’espais dedicats a aquestes comunitats en els programes més destacats del canal.  

Obrirà la programació la nit temàtica amb tres produccions, una de pròpia, Catalans del Senegal i Gàmbia, i dues estrenes a la televisió, la pel·lícula Madame Brouette del director Moussa Sene Absa, i el documental Youssou N'dour: us ofereixo el que estimo, un seguiment de tres anys del músic africà més internacional dels nostres temps.  

Setmanes temàtiques

Des de dilluns 6 i fins al diumenge 19 de febrer, D'aquí i d'allà emetrà més de deu produccions, algunes de les quals són internacionals, que giren a l’entorn d’algun d'aquests dos països.  
És el cas de Barcelona o la mort, d'Idrissa Guiro, que reflexiona sobre la immigració cap a Europa, la divertida road-movie musical Teté ou Dedé al Senegal, el documental El Gran Guerrer i la sèrie de dos capítols Retorn a Gorée, un viatge per la diàspora dels avantpassats negres.  

El 60 minuts es dedicarà a l'amenaça de la desertificació del Senegal amb Senegal, en estat d'emergència, i s'emetran també els curtmetratges Binta i la gran idea i Sis rostres de Gàmbia.  

Els espectadors es podran aproximar també als vestits d'aquests països amb el documental Vestits d'arreu del món: Senegal, saber com és la televisió dels senegalesos i descobrir l'expressió artística amb els grafits dels seus habitants a Grafiti Yassah!  

Senegal i Gàmbia, també als programes

Tots dos països seran també protagonistes en alguns dels programes més destacats de la cadena, com és el cas de Millenium —on es debatrà l'arribada d'artistes a la política—, Ànima, La Sonora –que s'endinsarà en els ritmes de l'Àfrica occidental—, el viatge del Km33 per Gàmbia, Karakia, Latituds i Tot un món.  

Com ha passat ja amb la resta de comunitats, no faltaran les peces curtes Hola, em dic..., on ciutadans del Senegal i Gàmbia que viuen a Catalunya expliquen vivències i anècdotes.  

D'aquí i d'allà és una iniciativa de la Comissió de la Diversitat de Televisió de Catalunya, i en el cas del mes dedicat al Senegal i Gàmbia hi ha col·laborat Espai Àfrica-Catalunya.    

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

15 de novembre de 2011 Africana, per un feminisme negre

Assegura l'escriptora senegalesa Ken Bugul que se'ns ha volgut fer creure que la dona africana sempre és al camp o al mercat portant alguna cosa al cap o a l'esquena. Aquesta interessant reflexió és una de les que es poden trobar al llibre Africana. Aportacions per a la descolonització del feminisme, coeditat per oozebap i Espai Àfrica-Catalunya, que es va presentar el passat 3 de novembre a la llibreria Pròleg.  

Darrere d'aquest títol s'amaguen deu entrevistes a dones africanes ─la majoria fetes també per entrevistadores africanes─ a través de les quals les protagonistes expliquen experiències personals i reflexions sobre el paper de la dona africana i les seves lluites.  

Tal i com va assegurat l'editor d'oozebap, Dídac P. Lagarriga: “Aquesta publicació es compon de veus per reimaginar” que opten per allunyar-se del conegut feminisme occidental i teixir així la seva pròpia manera de reivindicar-se com a dones.  

" El feminisme existeix a l'Àfrica, però les dones han intentat cercar altres conceptes ─womanisme, motherisme o negrofeminisme─ que les desvinculi del concepte occidental", va explicar l'escriptora Remei Sipi.  

Per a l'antropòloga i coordinadora del Centre d'Estudis Africans Lola López, que també va participar en la presentació, el llibre és una possibilitat d'apropar-nos a d'altres mirades, que són moltes.  
Les dones que apareixen al llibre són: Amina Mama (Nigèria), Molara Ogundipe (Nigèria), Fatma Alloo (Tanzània), Fatima Meer (Sud-àfrica), Ayesha Imam (Nigèria), Fatoumata Maiga (Mali), Yasmin Jusu-Sheriff (Sierra Leone), Aminata Traoré (Mali), Ken Bugul (Senegal) i Tsitsi Dangaremgba (Zimbabwe).  

Les africanes i els Nobel

El llibre arriba precisament en un moment d'auge de la veu de diverses dones africanes que es fan sentir al món. És el cas de la recent desapareguda premi Nobel, Wangari Maathai, i de les tres Nobel de la pau, dues liberianes i una iemenita. Una realitat que rep crítiques d'algunes de les entrevistades al llibre, com ara Tsitsi Dangaremgba, originària de Zimbabwe, qui expressa: “Com a dona africana, qui et farà cas fins que no guanyis el premi Nobel?”  

Es tracta, però, d'una oportunitat de projecció que, tal i com assegura Sipi, fa conèixer arreu el paper de la dona africana: "Cada dona africana que té visibilitat, fa visible moltes altres dones africanes."  

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

7 de novembre de 2011 Sepa dóna llum a la història del poble bubi

La recerca de prop de vint anys en la història del poble bubi, del qual és originari el sociòleg Edmundo Sepa, ha culminat en la publicació del llibre España en la isla de Fernando Poo (1843-1968). Colonización y fragmentación de la sociedad bubi, que es va presentar el 27 de novembre a Unescocat en un acte organitzat per Espai Àfrica-Catalunya.  

Amb aquest rigorós estudi, Sepa dóna llum a les transformacions polítiques, econòmiques i socials del poble bubi ─natural de l’illa de Bioko, anterior Fernando Poo, situada a Guinea Equatorial─ i els efectes que la colonització espanyola hi va tenir.  

Després d’haver publicat anteriorment un retrat de la immigració africana a Catalunya amb Els negres catalans, aquest és possiblement el treball més ambiciós de Sepa per la gran tasca de documentació que ha comportat, i que ha conclòs en una fonamentada i ferotge denúncia del colonialisme espanyol a l’illa, que l’autor qualifica de pèssima gestió de la diversitat cultural. Una mala gestió que, segons el president d’ETANE: “Ha contribuït a la decadència del poble bubi”, que va començar amb la caiguda del rei Moka, qui va cedir un emplaçament als espanyols després que aquests van arribar a l’illa.  

Tal i com l’autor defineix el llibre ─que ha trigat més de deu anys a sortir publicat─, és una anàlisi i reflexió de la colonització a la seva terra des del punt de vista del vençut. “Ens han arrabassat la nostra història ─explica Sepa en referència a l’Estat espanyol─ i també ens deneguen el dret a conèixer-la.  

El fet bubi i el fet català

A partir de la recopilació de textos colonials, el sociòleg conclou que va ser l’Estat espanyol el culpable de la destrucció del paper del matriarcat que regnava en el poble bubi, així com també l’instigador de l’antagonisme entre les ètnies bubi i fang. Aquest antagonisme s’ha posat de manifest després de la independència, amb les dictadures de Macías i Obiang, que han relegat els bubis a un segon pla en l’escala social. És precisament aquesta condició de poble oblidat pels seus governants la que, per Sepa, apropa el fet català al bubi.  

En l’acte de presentació del llibre també van participar el president d’Espai Àfrica-Catalunya, Saoka Kingolo, que va comparar Sepa amb Amin Maalouf per la seva identitat, “suma de tots els llocs per on ha passat”, i el director general d’Immigració de la Generalitat de Catalunya, Xavier Bosch.  

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

8 d'octubre de 2011 Dalt de la duna roja s’apropa a Mali des de la ficció

L’escriptora Núria Garcia Quera se serveix d’aquesta novel·la gairebé autobiogràfica per descriure les seves impressions sobre l’intercanvi cultural amb gents de l’ètnia ful.  

L’amistat amb la dona d’ètnia ful d’un amic va portar l’escriptora catalana Núria Garcia Quera a començar una aventura d’intercanvi cultural amb Mali i les seves gents. Fruit d aquesta inesperada trobada és la novel·la Dalt de la duna roja, que Espai Àfrica-Catalunya i l’editorial Sensus van presentar el 4 d’octubre a Unescocat.  

La novel·la està teixida amb aportacions autobiogràfiques, però també amb detalls extrets de la imaginació de l’autora, que aboca, des d’una mirada subjectiva i honesta, les seves reflexions sobre les relacions socials en aquest país, així com també del que anomena “petits xocs culturals”. La convalescència de la protagonista, la Neus, a l’hospital a causa de la malària contreta durant un viatge a Mali la porta a recordar els seus periples en aquest país i el contacte amb les seves gents, tot sense estar exempta dels estereotips que apareixen quan ens confrontem amb quelcom diferent.  

L’avançament en paral·lel de les dues trames permet al lector viure les conseqüències de la malaltia amb la Neus alhora que viatja a les cases de palla del poblat de l’amiga de la protagonista, i en comença a entendre les convencions socials.  

Una part dels guanys obtinguts amb la venda d’aquesta novel·la es destinen a l’Associació Solidària Escoles Dogon, que actua en el territori d’aquest grup ètnic construint centres educatius amb el compromís previ del Govern de garantir-hi un mestre.  

Tot i que Garcia va començar a escriure el llibre l’any 2000, l’ha anat reescrivint amb noves anècdotes sorgides de viatges posteriors fins a arribar a l’edició actual, publicada per Sensus, una col·lecció que pretén dedicar cada llibre editat a un lloc diferent del món.  

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

2 d'octubre de 2011 Edmundo Sepa retorna la historicitat a les societats africanes

El sociòleg i president d’ETANE Edmundo Sepa va inaugurar el cicle sobre afrodescendència i memòria històrica promogut per Amics de la UNESCO de Barcelona, i en el qual participaran en les properes setmanes africans i africanistes de reconegut prestigi.  

Sota el títol “Àfrica abans de la irrupció europea”, el sociòleg va retornar la història a l’Àfrica recuperant part de la seva existència prèvia a l’entrada dels colonitzadors  europeus, i vaa repassar alguns dels principals regnes que dominaven el continent negre abans del segle XV. La conclusió va ser que Àfrica no era el “caos” que habitualment se’ns descriu, sinó que, de la mateixa manera com passava a Europa, estava formada per regnes en guerres d’expansió que van veure truncats aquests processos a causa de l’arribada dels europeus.  

De fet, com ja va anunciar Cheik Anta Diop amb la seva revelació de l’origen negroafricà dels homes. i, tal i com va apuntar Sepa: “Àfrica és l’únic lloc de la geografia mundial que ha tingut una seqüència continuada de vida des dels orígens de la humanitat.”  

Des de les primeres organitzacions del segle IV aC. estructurades entorn a la fidelitat a un rei i fins als estats de fronteres imposades, Sepa va enumerar regnes tan poderosos com els dels ashanti, que ja practicaven un primer comerç esclavista abans de l’arribada dels colonitzadors, o el dels ioruba i el seu avançat reconeixement de la diversitat cultural i la lliure circulació de persones.  

Un passat africà que cada cop més enllaça amb el desenvolupament polític actual dels països, ja que, en opinió del sociòleg: “Si els estats actuals es desmembren ─en referència al naixement d’un nou país, Sudan del Sud─ és perquè les seves fronteres no són reals”. Davant d’això, alguns països estan tornant ja a les arrels tradicionals per cercar solucions de caire polític en les monarquies tradicionals que donaven tota legitimitat als reis. El futur dels estats africans passa, doncs, per un retorn a les formes d’organització dels regnes d’abans de la colonització europea?  

La conferència va tenir lloc el 27 de setembre al Centre Cívic La Sedeta, a Barcelona.  

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

30 de setembre de 2011 Inongo vi-Makome s'endinsa en la fantasia de la selva camerunesa

L'autor recull els seus primers contes a Historias de una selva africana para Muna, obra en què plasma les seves experiències vitals per mitjà de metàfores i simbolismes.  

L’oralitat africana és doblement protagonista a les llibreries aquests dies. Després de la presentació del llibre d'Agnès Agboton Zemi Kede, ha estat el torn del nou llibre d'Inongo vi-Makome, escriptor i dramaturg, que recull ara els seus primers contes per plasmar-los a Historias de una selva africana para Muna, d'Ediciones Carena.  

Els tres relats que formen el llibre, "La base de la meva literatura", segons afirma aquest autor resident a Barcelona, són històries fantàstiques que tenen l'imaginari del seu Camerun natal com a rerefons però beuen també de la seva experiència migratòria, on es deixa sentir l'Inongo més compromès.  

Aquest és el cas de la darrera de les històries, Sueño de Emeno, la d'una família que marxa a Catalunya, on viu els avantatges i els inconvenients de l'intercanvi entre ambdues cultures.  

Els altres dos contes, Los Reyes de Zookala i La princesa de las Cataratas, expliquen l’honestedat d'un rei que fa conviure les forces del Bé i el Mal al seu poble, i la història d'amor impossible entre un ésser humà i una princesa d'origen fantàstic, respectivament.  

Lluny d'haver fet una recopilació d'històries de la seva infància, l'escriptor s'ha dedicat a "fotografiar" les experiències de la seva vida amb metàfores i simbolismes. Es tracta, en tot cas, d'històries que Inongo assegura haver escrit amb, segons les seves pròpies paraules: "El meu cos aquí i la meva ànima vagant per Àfrica".  

L'autor assegura que va començar a explicar contes quan el seu fill petit li ho demanava, veient-se així obligat a revisitar ja de gran la literatura oral que el va ajudar a créixer. Anys més tard, és a aquest mateix fill a qui van dirigides aquestes tres creacions fantàstiques.  

El llibre es va presentar el 26 de setembre a la Sala Ámbito d’El Corte Inglès de l’avingua del Portal de l’Àngel, a Barcelona.  

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

19 de setembre de 2011 Un recorregut per l’erotisme a través del conte

L’escriptora Agnès Agboton explora la sexualitat africana a partir de deu narracions de la literatura oral plasmades per primer cop en paper.  

Malgrat ésser conscient que l’amor es fa, no s’explica, i que els africans l’expliquen poc, l’escriptora originària de Benín i resident a Barcelona Agnès Agboton assumeix el repte de parlar de les formes de concebre la sexualitat i l’erotisme a l’Àfrica en el seu nou llibre, Zemi Kede. Eros en las narraciones africanas de tradición oral.  

Sota aquest títol, que significa pren-me amb delicadesa, l’autora se serveix de la tradició oral de les terres del Golf de Guinea per parlar de sexe. Es tracta de deu narracions relacionades amb allò que a Occident anomenaríem erotisme, però que per la manera com s’expressa dista força de les nostres concepcions. Són històries sobre l’òrgan sexual femení i masculí, sobre el desig sexual i sobre la grandesa de la reproducció, entre altres temes, en les quals les imatges del món natural prenen rellevància, i la metàfora substitueix la descripció minuciosa.  

Les històries estan expressades amb un llenguatge pla i carregat de les onomatopeies pròpies de l’expressió oral. “El llenguatge dels meus contes és poc eròtic si el comparem amb el llenguatge d’aquí”, assegura Agboton. És, però, una forma diferent de viure i plasmar la sexualitat que l’autora vol entendre des dels dos imaginaris.  

Amb aquest llibre, que es va presentar el dimarts 13 de setembre a la llibreria Altaïr de Barcelona, l’escriptora recorre, un cop més, a la riquesa oral per erigir-se com a griot de la paraula escrita.  

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

26 d'abril de 2011 Presentació a Gàmbia de Journey of Mysery, de Kalilu Jammeh

Journey of Mysery, la versió en anglès d’El viaje de Kalilu, que narra l’increïble viatge de més d’un any de Kalilu Jammeh des de Gàmbia fins a Catalunya, es va presentar l’11 de març a la Casa de Cultura de Banjul, la capital de Gàmbia.  
La presentació la va organitzar el Ministeri de Joventut i Cultura de Gàmbia, i hi van assistir el ministre de Joventut i Cultura, el representant de la casa de Cultura, i el vicepresident de l'associació Save the Gambian Orphans a Gambia.  
L’objectiu de’n Kalilu en escriure el llibre i també en portar-lo i presentar-lo al seu país és el mateix: evitar més morts i patiments en un viatge cap a Europa que no fa altra cosa que empitjorar les coses, ja que a Europa en aquests moments no hi ha feina, i, d’altra banda, cal que els joves es quedin a l’Àfrica per treballar seriosament pel desenvolupament del seus països d’origen.  

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

20 d'abril de 2011 El Centre Euro-Àfrica de Catalunya es dóna a conèixer amb una festa al Castell de Montjuïc

El Centre Euro Àfrica de Catalunya és una entitat sense ànim de lucre que s’ha creat per donar més visibilitat en tots els àmbits a la diàspora procedent de països africans que viu a Catalunya, Espanya i la resta d’Europa. Els seus objectius principals són promoure, orientar, donar suport i coordinar les iniciatives africanes a escala europea, i crear vincles de coneixement entre Àfrica i Europa.  

En la línia d’aquests objectius, i en el marc del 50è aniversari de les independències africanes, el Centre Euro-Àfrica de Catalunya, amb la col·laboració de fins a nou associacions africanes i el suport de l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, va organitzar una jornada d’activitats per a tots els públics, amb actuacions musicals, narració de contes, taller de pintura, oferta de gastronomia africana, i dues conferències amb ponents de referència, com ara Mbuy Kabunda Badi, professor de relacions internacionals de la Universitat de Basilea;  Helena Zefanias Lowe, investigadora i activista de moviments en favor de la dona; el sociòleg Edmundo Sepa Bonaba i el filòsof Eugenio Nkongo Ondo.  

L’objectiu principal de la festa era, alhora que oferir a les africanes i africans un espai de reflexió sobre les independències, retre un homenatge a 17 països africans: Benin, Burkina Faso, Camerun, República Centreafricana, Costa d'Ivori, Gabon, Madagascar, Mali, Mauritània, Níger, Nigèria, República del Congo (Congo-Brazzaville), República Democràtica del Congo, Senegal, Somàlia, Togo i Txad.  

La festa va tenir lloc el dissabte 16 d’abril, de deu del matí a vuit del vespre, a la plaça central del Castell de Montjuïc, a Barcelona.  

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

18 d'abril de 2011 Polítics catalans i equatoguineans es troben a la jornada “Catalunya per Guinea”

El Grupo de Apoyo Barcelona a Juan Tomás Ávila Laurel, amb la col·laboració de la Fundació Internacional Olof Palme, va organitzar el dilluns 11 d'abril, al centre Cívic Cotxeres Borrell de Barcelona, una trobada amb els representants dels cinc partits polítics equatoguineans de l'oposició a Obiang i dels grups catalans PSC, Iniciativa Verds, CiU i Esquerra Republicana. L'objectiu de la trobada era aprofitar les mobilitzacions populars en alguns països de l'Àfrica, com ara Tunísia, Egipte i Líbia, i la vaga de fam en contra del règim dictatorial de Guinea Equatorial que l'escriptor equatoguineà Juan Tomás Ávila Laurel va fer durant el mes de febrer ──que va ser una prova del clima de repressió i amenaça que es viu al país, on impera un règim dictatorial des de 1969─ per sensibilitzar sobre la situació actual del país africà i propiciar una trobada plural entre opositors guineans i una part de la ciutadania catalana per contribuir a activar un procés necessari de transició política del país cap a la democràcia.

En començar la trobada, que va moderar Remei Sipi, cada representant polític guinea va presentar els projecte del seu partit, i l'ordre va ser: Severo Moto, del Partido de Progreso; Humberto Riochi, del Movimiento de Autodeterminación del Pueblo Bubi (MAIB); Fameyon Salet, del Partido Democrático Federal; Octavio Ndongo Nsue, de Convergencia para la Democracia Social, i Evaristo Oko, d'Unión Democrática Nacional.

Tot seguit, i amb una sala a vessar, va començar un torn de paraules amb el públic, entre el qual hi ha havia alguns joves que van aportar visions molt interessants sobre la situació al país i sobre el treball de l'oposició. Pel que fa als polítics, tots van expressar el desig que aquesta primera trobada tingui continuïtat i van considerar-la un èxit d’assistència i participació.

Redacció d'Espai Àfrica-Catalunya

15 d'abril de 2011 Ùnicamente Severo Films presenta Dansa als esperits al FESPACO amb el suport d'Espai Àfrica-Catalunya

La directora de la productora Únicamente Severo Films, Daria Esteva, i el director del documental, Ricardo Iscar, van anar al FESPACO 2011, el festival de cinema africà amb més anomenada i prestigi del continent, que té lloc cada any a Ouagadougou, la capital de Burkina Faso, per presentar el documental que explica la feina de Mba Owona, remeier o medecinaire dels evuzok de Camerun. El documental, basat en l'obra de l'antropòleg català Lluís Mallart, que va viure uns anys amb aquest poble per estudiar-ne el sistema mèdic tradicional i el valor de les plantes que s'hi fan servir, mostra la vida quotidiana d'Owona, i inclou una de les cerimònies rituals que celebra per curar determinades malalties: la dansa als esperits.

L'experiència de la presentació va ser proa bona, ja que es van fer dues projeccions del documental, una el 28 de febrer, a les 20.00 hores, al cinema Cenasa, i una altra el 4 de març, a les 11.00 hores, al cine Burkina, amb una bona assistència de públic. Tant Esteve com Iscar van tenir ocasió de fer contactes de cara a exhibir-lo en sales d'altres països africans.

Redacció d'Espai Àfrica-Catalunya

14 d'abril de 2011 Una guia informa els treballadors senegalesos de l'acollida i la reintegració en el procés migratori

Informar sobre com es pot viure i treballar a Espanya de manera avantatjosa i segura, i de com es pot preparar la tornada per contribuir al codesenvolupament del país d'origen són els dos objectius de la Guia d'acollida i per a la reintegració dels treballadors migrants senegalesos que ha elaborat l'Organització Internacional del Treball de Nacions Unides amb la col·laboració de la CASC, l’ACISI-CEPAIM i diversos sindicats.  

Es tracta de dos llibres en francès, amb molt pes de les il·lustracions, que es vol que siguin instruments de referència perquè la diàspora senegalesa conegui, abans d'arribar-hi, els drets i deures del país d'acollida, i se senti més fàcilment part integrant de la societat catalana, alleugerint així les angoixes del procés migratori.  

A més a més, lluny de voler que la guia sigui un estímul al retorn s’hi donen alguns consells per a la reintegració social i econòmica si la persona migrant decideix tornar al Senegal, com ara el funcionament per crear una empresa i trobar-ne el finançament, o què cal fer per comprar una propietat.  

Tot i que la guia s'ha publicat ara —es preveu també fer-ne difusió oral en llengües senegaleses entre les associacions—, és el fruit d'un llarg treball entre Espanya i el Senegal que va començar amb l'arribada massiva d'immigrants a les costes espanyoles l’any 2006. Aquest fet va posar de manifest la necessitat d'obrir centres d'informació i documentació a Dakar i altres ciutats de l'interior del país per informar els joves que volien migrar, i alhora ajudar les empreses espanyoles que volien contractar en origen.  

Amb la nova situació econòmica i la manca de treball van començar els contactes entre els governs senegalès i espanyol i les entitats, i d'aquest diàleg ha nascut aquesta guia per donar a conèixer les implicacions del procés migratori, tant d'anada com de retorn.  

Amb la informació sobre la taula, la preocupació dels treballadors senegalesos és saber quines són les fonts de finançament —fins ara, l'única és la partida de retorno productivo de l'Estat— que els poden ajudar a desenvolupar els seus projectes de futur al Senegal.  

Un cop endegat aquest projecte amb la comunitat senegalesa, la voluntat dels diferents actors implicats és començar el mateix treball amb les persones procedents de Mali.  

La guia s’ha presentat el dilluns 11 d’abril, a les 19.00 hores, al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona.  

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

12 de març de 2011 Bino Barros guanya els Cabo Verde Music Awards en la categoria de millor artista revelació

Els Cabo Verde Music Awards (CVMA) són els premis més importants i més esperats de la música capverdiana, ja que s’atorguen als artistes que han estat els preferits del públic durant l’any anterior. En Bino Barros músic capverdià que viu a Barcelona, on ha començat a consolidar la seva carrera musical, hi estava nominat en les categories de millor batuku i millor artista revelació, categoria en la qual finalment ha estat el guanyador d’aquest edició pel seu disc Praia Baxu, publicat l’any 2010.  

El lliurament dels premis va tenir lloc el 12 de març a l’auditori de l’Assembleia Nacional, a la ciutat de Praia, la capital de l’illa de Santiago, en una cerimònia de quatre hores en què van participar 37 artistes nominats en 18 categories, i a la qual va assistir el president del país, Jose Maria Neves, entre moltes altres personalitats del món artístic, polític i social. La cerimònia es va retransmetre a televisions de molts països, entre el quals hi ha els Estats Units, Holanda, Portugal i Suïssa.  

Espai Àfrica-Catalunya felicita Bino Barros per aquest important guardó que li ha atorgat el seu país d’origen i li desitja molta sort en la seva carrera professional.  

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

10 de març de 2011 Cauen les llegendes sobre la venda ambulant dels senegalesos a Catalunya

“Estem al carrer perquè ningú no ens ha donat l’oportunitat de demostrar les nostres capacitats”. Aquesta és la realitat de molts dels negreafricans que arriben a Catalunya i es dediquen a la venda ambulant com una forma d’inserció sociolaboral no prevista per les lleis, i gràcies a la qual poden sobreviure al país d’acollida.  

Una realitat que es va posar de manifest a la taula rodona organitzada per Espai Àfrica-Catalunya “Venedors ambulants senegalesos a Catalunya: la realitat vista des de dins” en la qual la periodista i etnòloga Jennifer Patterson s’ha servit de la seva tesina per explicar com El Dorado d’aquests senegalesos pot arribar a esdevenir un malson.  

Amb una mitjana de 26 anys, musulmans i solidaris amb els companys, aquests grups es troben, segons Patterson, amb la paradoxa d’intentar tenir una vida digna en una societat receptora que només els mira quan hi ha problemes.  

De fet, amb la taula rodona es va intentar fer entendre que aquest no és un fenomen localitzat a les ribes del Mediterrani sinó que, a ciutats africanes com ara Dakar, l’èxode rural ha fet aparèixer també la venda ambulant com una nova forma d’economia no formal.  

Si bé al principi els protagonistes eren persones sense formació obligades a prendre la via del comerç com a única opció de supervivència, cada cop són més els joves formats que, davant la situació d’irregularitat per la manca de reconeixement administratiu dels seus documents i estudis, es veuen obligats a prendre aquesta alternativa.  

De tota manera, tal com Abdou Mawa Ndiaye, president de l’Associació Catalana de Residents Senegalesos, ha assegurat: “No els podem treure del carrer perquè no hi ha alternatives per a ells”. Per a aquest treballador social, la solució passa per donar a aquestes persones uns papers que legalitzin la seva situació i una formació, o el reconeixement de la que ja tenen, que els possibiliti l’entrada al món laboral convencional.  

Malgrat que la venda ambulant continua, és molt el que han aconseguit agrupacions com ara l’Associació de Sense Papers de Terrassa que, dirigida per Ahmed Bankole, ha arribat a la despenalització de l’anomenat top manta fent que passés de delicte a falta administrativa.  

Tant aquesta com altres associacions que s’han creat a Barcelona —Rosa Negra, Dónde te quedas o la mateixa Associació Catalana de Residents Senegalesos— treballen de prop amb els venedors i els cossos de seguretat per millorar la situació dels primers amb una atenció molt propera a les seves necessitats.  

Les màfies, una invenció romàntica

Desmitificant allò que algunes pel·lícules i mitjans de comunicació han volgut “vendre”, tots els ponents han coincidit a desvincular les xarxes mafioses de la venda ambulant que porten a terme les persones d’origen senegalès. Aquestes compren les seves mercaderies a carrers com el de Trafalgar o de la Princesa per un preu molt baix, però en cap cas pertanyen a una xarxa organitzada.  

En paraules de Patterson, la insistència a relacionar la immigració africana amb les màfies ve donada, possiblement, perquè es tracta d’una idea més romàntica que la de vincular-la només a persones que volen treballar per sobreviure.  

Una crida a la capacitat d’indignació

Una crida del públic i els ponents a la capacitat d’indignació dels ciutadans que acabi amb la penosa situació en què viuen molts d’aquests venedors ambulants ha posat el punt final a la taula rodona.  

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

3 de març de 2011 La Fundació Lluís Llach comença la seva tasca amb projectes al Senegal

El 3 de març es va presentar al Centre UNESCO de Catalunya la Fundació Lluís Llach, que té per objectiu principal dotar d'eines de treball i de formació la Comunitat de Palmarin, a uns 130 quilòmetres al sud de Dakar, capital del Senegal.

Van presentar l'acte el president del Centre UNESCO de Catalunya, Jordi Porta, i el mateix Lluís Llach, qui, en una llarga intervenció, va explicar als assistents l'origen de la iniciativa i va presentar els patrons que donen suport al projecte.

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

28 de gener de 2011 Guinea Equatorial vista per les seves dones

L’associació de dones equatoguineanes E’Waiso Ipola va organitzar divendres 21 i dissabte 22 de gener, a l’alberg Mare de Déu de Montserrat, a Barcelona, la primera de les activitats que té previstes per al 2011 per celebrar els 20 d’existència.  

Tal com va explicar Remei Sipi -una de les fundadores- durant la conferència inaugural, l’associació està oberta a totes les ètnies de Guinea Equatorial, no només a la bubi, que en aquests moments és la més nombrosa. De fet, un dels objectius principals de la trobada era començar a treballar per teixir una xarxa de col·laboració entre les equatoguineanes residents a Espanya i les que viuen a Guinea Equatorial, i la interrelació ètnica és el primer pas per preparar un moviment de dones fort i cohesionat que, si mai el país entra en un procés democràtic, tingui una portaveu que el representi i en defensi els projectes i  objectius.  

Al llarg de les jornades es va parlar de temes importants per a les dones, com ara l’educació a Guinea Equatorial, a càrrec de Veracruz Roca i Maite Tamboy; la participació de les dones, a càrrec d’Irene Yambà i Paquita Roka; la sanitat a Guinea Equatorial, a càrrec de Marisol Saelo i Amada Salomon, i la diàspora guineana, a càrrec de Rita Bosaho, Sese Sité, Melibea Obono i Margarita Roca.  

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

17 de gener de 2011 Presentació del llibre Ser immigrant a Catalunya

Dijous 13 de gener es va presentar a la sala Mirador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el llibre Ser immigrant a Catalunya (Edicions 62), un recull de 22 entrevistes amb persones que viuen al nostre país i que procedeixen d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. La diversitat de veus que s’hi apleguen fan d’aquest llibre un testimoni inèdit sobre la immigració a Catalunya.

Després de la presentació, que va anar a càrrec de Pep Subirós, coordinador del llibre; Pau Carratalà i Miquel Fernández,els seus col·laboradors, i Amadou Bokar Sam, Lamine Cham,  Mostafa S’haimi, Huma Jamshed i Ernesto Carrión, alguns dels protagonistes de les entrevistes, es va obrir un torn de paraula en què es van abordar temes candents, com ara el tòpic de l’escassa formació dels immigrants procedents de països empobrits, el repte de la construcció d’una veritable societat diversa i cohesionada, el paper dels polítics en la construcció de la realitat, i la invenció de la categoria immigrant, entre altres.  

L’assistència a la presentació va ser nombrosa, i la participació molt activa, tant del públic com d’altres protagonistes del llibre que també estaven presents.  

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

20 de novembre de 2010 Festa del xai de la comunitat senegalesa de Barcelona

L’Associació Catalana de Residents Senegalesos (ACRS) va organitzar a Barcelona, el 20 de novembre, al Centre Cívic Convent de Sant Agustí, la festa del xai, que ells anomenen tabaski, una de les celebracions més importants de la religió musulmana. La festa incloïa un parell de debats molt interessants: l’Islam i la poligàmia, i la situació dels immigrants.  

El primer dels debats, “L’Islam i la poligàmia”, que es va fer a proposta de les dones membres de l’associació, va estar ple d’intervencions i va ser molt animat. M’baye Gaye va fer de moderador, amb una introducció al que diu l’Alcorà sobre el matrimoni d’un home amb més d’una dona, fins a un màxim de quatre. Animistes, catòlics i musulmans presents en la trobada van expressar les seves opinions a favor o en contra de la poligàmia, però es va trobar a faltar l’opinió de les dones africanes, ja que van començar a arribar quan gairebé el debat s’havia acabat. Ababacar Gueye, expresident de l’ACRS va cloure el torn de paraules i el debat recordant que un bon musulmà té l’obligació de respectar la dona i tractar-la d’igual a igual.  

Tot seguit va començar el debat “La situació dels immigrants”, que va moderar l’advocada de l’ACRS, Concha Par. Va introduir el tema amb una breu explicació d’alguns canvis que entraran en vigor a partir de l’any que ve, quan es posi en marxa el reglament que regula la darrera Llei d’estrangeria. La participació en aquest debat també va ser molt intensa, i les dones hi van participar molt activament, sobretot per posar de manifest la situació clarament desfavorable que pateixen com a dones africanes negres, tinguin el permís de treball i residència o tinguin fins i tot la nacionalitat espanyola. Es va fer esment del cas d’una dona, present a la sala, que va perdre el NIE durant la seva estada al Senegal i que no ha pogut retornar a Barcelona fins que hi ha intervingut el Defensor del Poble.  

La cloenda la va fer el president de l’ACRS, Abdou Mawa N’diaye, qui va explicar els objectius i les tasques principals d’una associació que ja té 23 anys d’existència, i que des del començament s’ha dedicat a l’acollida i la formació.  

La trobada es va acabar amb música africana ambiental i un sopar per celebrar la festa del xai.  

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

14 de novembre de 2010 Inauguració de l’exposició “Dones d’Etiòpia”

Diumenge 14 de novembre va tenir lloc la inauguració de l’exposició “Dones d’Etiòpia” al Museu Etnològic de Barcelona, mostra organitzada per l’associació d’amics del museu. La inauguració va anar a càrrec de Pep Fornés, director del museu, i va anar seguida de la conferència “Etiòpia, fotografia i viatges”, a càrrec d’Ignasi Rovira, amb la intervenció també de Petra Jiménez, autora de les fotografies que componen l’exposició.  

Aquesta és la primera d’una sèrie d’exposicions de fotografies que Amics del Museu Etnològic inicia per donar a conèixer la vida i costums d’altres pobles del món. En el cas de “Dones d’Etiòpia” es mostra la vida quotidiana de les dones d’una zona concreta del sud del país, la vall de l’Omo, que, en paraules de la fotògrafa Petra Jiménez: “És una terra plena de contrastos, preciosa, desafiant, plena de llum i marcada per l’orgull i el coratge que dóna sobreviure cada dia”. Amb les imatges d’aquesta mostra, l’autora s’acosta al món d’unes dones fortes, valentes, belles i felices, que treballen cada dia en tasques com ara cuidar el bestiar, cuinar, o tenir cura dels fills, i que també tenen temps per adornar-se amb materials naturals, com ara el fang, la mantega i conquilles africanes.  

Després de la conferència, es va servir als presents un tast de karkadé (una beguda a base de flors de l’hibisc, coneguda en altres països africans com bissap). L’exposició es podrà veure fins a l’11 de desembre.  

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

7 de novembre de 2010 Presentació de Toubab Soul, darrer àlbum d’Alma Afrobeat Ensemble

Diumenge 7 de novembre va tenir lloc a la Sala 2 de l’Apolo (Barcelona) el concert de presentació del darrer àlbum d’Alma Afrobeat Ensemble, Toubab Soul, un àlbum ple d’afrobeat, el ritme inspirador del grup, però també de high-life, funk i jazz.  

El directe d’Alma Afrobeat Ensemble, una autèntica banda de deu membres, no deixa el públic indiferent. La potent secció de vent, la força de les guitarres i l’energia que surt de la secció rítmica conviden a ballar i seguir el ritme des del primer tema. També les veus de John Kwame i Baba Gaye conviden a participar d’un concert fresc i vital.  

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

4 de novembre de 2010 Presentació de la 15a Mostra de Cinema Africà de Barcelona

El divendres 29 d’octubre, a les dotze del migdia, va tenir lloc als cinemes Méliès de Barcelona la roda de premsa de presentació de la quinzena edició de la Mostra de Cinema Africà de Barcelona, a càrrec de Marie Eléne Valpuesta, directora de la mostra i membre d’Ull Anònim, associació que l’organitza des de l’any 1995.  

En la seva intervenció, Valpuesta va explicar que en començar la mostra Espanya era el país europeu més proper a l’Àfrica però el que en desconeixia més la filmografia. Després de quinze anys de mostra, en què s’han projectat 400 pel·lícules i s’han donat a conèixer 80 realitzadors, hi ha un públic fidel al cinema africà. De fet, realitzadors africans que vénen a presentar les seves obres s’adonen que aquí tenen un públic que els coneix i que s’interessa pel seu treball perquè, gràcies a la mostra, s’ha vist créixer alguns d’ells, com ara Moussa Touré, dels qui s’han anat presentant totes les obres. Segons Marie Eléne Valpuesta, un dels motius podria ser la secció retrospectiva de la mostra.  

Després de fer un repàs de la història de la mostra i recordar que aquesta va començar amb l’objectiu de donar a conèixer el cinema africà, va continuar amb la distribució de pel·lícules africanes a les sales comercials (Madame Brouette, Bamako i Molaré), i va coproduir el primer documental rodat a Europa per un realitzador africà, Nosaltres, de Moussa Touré, va explicar els projectes de cooperació cultural que desenvolupa des de fa uns anys al Senegal, un dels més importants la formació de realitzadors, però també la producció de documentals —fins ara n’ha produït nou— i, des de l’any passat, la formació en escriptura cinematogràfica, una col·laboració entre l’ESCAC i la Universitat Gaston Berger de Saint Louis (Senegal), d’acord amb la necessitat de guionistes dels realitzadors africans.  

Valpuesta també va explicar que la selecció d’obres de la mostra d’aquest any és un resum del millor de les deu primeres edicions, i va fer un repàs de les seccions, les pel·lícules i els realitzadors que la protagonitzaran. També va explicar que aquest anys, per primera vegada, col·labora amb Espai Àfrica-Catalunya amb la presentació d’una pel·lícula per a infants.  

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

23 d'octubre de 2010 Recobrar la memòria africana

Organitzada per les associacions ETANE, Amics de la Unesco i SICOM, va tenir lloc a la llibreria Altaïr de Barcelona la presentació de la Proposició No de Llei que reconeix la implicació activa d’Espanya en la tracta negrera, i que va ser aprovada per unanimitat al Congrés dels Diputats al principi de l’any 2010.  

La iniciativa, impulsada principalment per Consuelo Cruz Arboleda, afrodescendent nascuda a Colòmbia i avui dia representant del col·lectiu afrodescendent de Madrid i del Grupo Federal Afrosocialista del PSOE, va sorgir de la necessitat de tornar la dignitat a un poble oblidat, al qual, i segons que va explicar l’historiador Miquel Izard, professor d’Història de la Universitat de Barcelona, sempre s’ha volgut ignorar, no només al continent americà, on va arribar una gran quantitat de persones procedents de l’Àfrica convertides en esclaves, sinó també a Europa. La conseqüència més important d’aquest menyspreu és, segons va explicar Consuelo Cruz, que molts afrodescendents americans no coneixen les seves arrels, ja que als seus avantpassats se’ls va negar el dret a conservar el cognom propi.  

Amb aquesta proposició no de llei, que és el primer pas cap a altres accions futures encaminades a recuperar la memòria històrica africana, s’ha fet un pas endavant molt important cap a la reconciliació.  

La presentació de la trobada va anar a càrrec de Johari Gautier Carmona, autor del llibre Cuentos históricos del pueblo africano, i també hi va intervenir Edmundo Sepa Bonaba, president de l’associació ETANE.  

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

12 d'octubre de 2010 Tres projectes vinculats a les cultures africanes formen part d’una guia d’experiències per a la convivència

La Guia d’experiències per al foment de la convivència des del teixit associatiu, impulsada des de la Secretaria per la Immigració i coordinada pel Centre UNESCO de Catalunya, aplega prop de trenta projectes d’integració amb l’objectiu tant de divulgar-los com d’incentivar el desenvolupament d’experiències igualment enriquidores.  

Es tracta de bones pràctiques que diverses associacions o entitats del territori català han portat a terme, entre les quals consten tres iniciatives estretament vinculades a les cultures africanes.  

Una d’aquestes són les jornades culturals de l’Associació Asilah de la Garriga, que es va crear per organitzar festes de les cultures del nord d’Àfrica i promoure així la interrelació dels marroquins i els catalans del poble, amb projectes com ara un viatge d’intercanvi al Marroc on els veïns marroquins de la Garriga fan d’amfitrions dels seus veïns del poble.  

Una altra de les experiències de què parla la guia és la Boungoun Thio, de Càritas Diocesana, que es desenvolupa a Mataró. Amb la voluntat d’apropar els infants a l’Àfrica, en un moment en què un dels barris d’aquesta ciutat té una elevada població sudsahariana, Boungoun Thio s’adreça a les escoles, on organitza un viatge imaginari a Mali perquè els infants coneguin diferents aspectes de la realitat d’aquest país.  

L’activitat que l’associació Ibn Batuta fa des de Barcelona està també present en la guia amb el projecte “Les festes que ens uneixen”, que articula tres celebracions que tenen lloc al Raval sota el fil conductor de la convivència al barri. D’entre aquestes, hi ha les festes tradicionals catalanes, com ara Sant Jordi i el Dia de la Dona, i la festa que posa fi al Ramadà per als musulmans, l’Iftar, iniciativa que ja s’ha convertit en una festa popular del barri.  

A banda de ser un instrument de suport a les entitats per facilitar-los la gestió de la diversitat, la guia obre les portes a la incorporació de nous projectes que presentin pràctiques interculturals.  

A més a més de les iniciatives relacionades amb l’Àfrica, la guia aplega iniciatives de tots els àmbits, com ara el programa de ràdio Dones d’arreu, que es fa des de Llagostera, les idees integradores de Teatre Pa’Tothom, el Festival de Sopes del Món Mundial, les iniciatives de barri dels veïns del Poblenou, i les de les diverses colles castelleres de Catalunya.  

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

7 d'octubre de 2010 Premi Internacional Ramon Llull 2010 a l'activista amaziga algeriana Malika Ahmed Zaid

Malika Ahmed Zaid va ser proclamada guanyadora del XX Premi Internacional Ramon Llull en reconeixement a la seva trajectòria en la defensa i promoció de la llengua i els drets del poble amazic, i de les cultures minoritàries de l’Àfrica i altres continents.

Espai Àfrica-Catalunya va ser present a la sessió de treball organitzada pel Centre UNESCO de Catalunya el divendres 1 d'octubre, dia en què es va lliurar el premi. Malika va explicar a un grup d’experts els problemes i obstacles per aconseguir la normalització de la seva cultura i la seva llengua.  

Malika Ahmed Zaid és professora i directora d’investigació i estudis de postgrau de la Facultat de Ciències Econòmiques i de Gestió de la Universitat Mouloud Mammeri de Tizi Ouzou, Algèria, a més d’especialista en economia i ciències socials i humanes.  

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

30 de setembre de 2010 Senegal i Catalunya aposten per la cooperació cultural dels seus artistes

Aprofitant la participació de diversos artistes senegalesos en les festes de la Mercè a Barcelona, l’associació cultural Thiossane va organitzar, el 23 de setembre al Centre Cívic Sagrada Família de Barcelona,  una trobada entre els artistes del Senegal i els catalans d’origen senegalès amb l’objectiu de fomentar la cooperació cultural i artística entre ambdues cultures i afavorir així la promoció dels músics africans a Catalunya, i viceversa.

L’objectiu de la trobada, en la qual van participar iniciatives com les de les associacions AcroRollers i Music Crossroads Internacional, grups de música residents a Catalunya, com ara els Black Baudelaire, i projectes com el d’Ull Anònim, era reunir els professionals de la cultura per compartir experiències i fomentar el coneixement mutu i el desenvolupament de projectes comuns.

Un exemple d’aquestes activitats conjuntes podria ser, com van posar sobre la taula els membres de Thiossane, la cooperació en el marc del Festival Mundial d’Arts Negres, que serviria perquè els africans de la diàspora es promocionessin al seu país de manera semblant a com s’explica aquí la cultura senegalesa.

De fet, viure de l’art i la cultura és tan difícil al Senegal com a Catalunya, ja que mentre el país, com molts altres països africans, no té encara mercats de consum estables, tot i que té un art espontani, els músics senegalesos residents a Catalunya tampoc no troben gaires espais de difusió per a la seva música.

Una proposta de federació

Tot i que es tractava d’una trobada pensada per abordar qüestions únicament d’àmbit cultural, els ponents van tornar a coincidir —com va passar en la Trobada d’Entitats Africanes que van organitzar Espai Àfrica-Catalunya i Casa África— en la necessitat de crear una federació que aplegui les associacions i entitats africanes residents a Catalunya.

Els artistes participants d’origen africà residents a Catalunya van estar d’acord en el fet que actualment hi ha un excés d’associacions, i en què agrupar-les totes en una federació amb taules sectorials seria més útil a l’hora de donar resposta als seus projectes.

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

28 de setembre de 2010 Integrar la diversitat, una alternativa a la crisi

La versió catalana del Manual sobre integració, que es va presentar el 20 de setembre a l’Aula Europa, a Barcelona, mostra les conclusions que han extret els 27 estats membres de la Unió Europea —­i altres països d’immigració— sobre els temes següents: intercanvis europeus d’informació i bones pràctiques, mitjans de comunicació i integració, sensibilització i capacitació de les persones immigrades, plataformes de diàleg, obtenció de la nacionalitat i exercici de la ciutadania activa, joves immigrants, educació i mercat de treball.  

En la presentació van intervenir Anna Terrón, secretària d’Estat d’Immigració i Emigració; Oriol Amorós, secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya; Josep Díez, responsable d’Integració a la Direcció General d’Afers Interiors de la Comissió Europea, i Manel Camós, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.  

“Alguns dels elements per aconseguir una societat més cohesionada són establir plataformes de diàleg i crear elements de reforç escolar. Integrar la diversitat és obrir alternatives a la crisi”, va dir Oriol Amorós.  

Anna Terrón va agrair l’elaboració del manual, que va descriure com una foto ràpida sobre les polítiques i accions d’integració a la Unió Europea. La integració, segons Terrón, és el gran repte de la nostra societat. Gestionar la diversitat requereix confiança en les nostres institucions i ganes de treballar per una societat cohesionada. En un moment com l’actual, en què vivim per primera vegada crisi i immigració, és oportú parlar, com ho fa el manual, de drets i deures, perquè la situació fa que en alguns moments sorgeixin tensions. Terrón va remarcar la importància de la integració com a motor de desenvolupament, i la necessitat d’avançar en formació i educació; la necessitat de treballar més als barris on hi ha problemes de cohesió social, i l’articulació de mecanismes per mesurar quina és l’efectivitat de les polítiques. El manual obliga a fer l’exercici de tenir indicadors en l’àmbit de tota la Unió Europea que mesurin els resultats de les polítiques aplicades.

Redacció d’Espai Àfrica-Catalunya

18 de setembre de 2010 Burkina Faso i el Senegal omplen de sons i sabors la Casa Orlandai

Les associacions Cat Sya, que treballa per l’educació i la salut a Burkina Faso, i Kasumay, que ho fa pel desenvolupament agrícola, educatiu i sanitari al Senegal, van organitzar conjuntament la 2a Festa Africana a la Casa Orlandai (Barcelona) per donar-se a conèixer i per explicar els projectes en què estan treballant. La festa, que va estar prou concorreguda, va incloure un àpat amb plats tant de la cuina burkinabesa com de la senegalesa, i la música en directe la van posar el grup Dakan, que fan música tradicional de Burkina Faso amb instruments típics de l’Àfrica occidental, com ara el balafon, el gnoni, el djembé i també la closca de carabassa com a instrument de percussió.

15 de setembre de 2010 Dakar i Barcelona reforcen els seus llaços culturals per la Mercè. La capital senegalesa és enguany la convidada de les festes de la Mercè, i es convertirà en l’aparador de les millors expressions artístiques d’aquesta metròpoli en efervescència.

Després d’haver convidat ciutats d’arreu del món, com ara Medellín, Quito i Istanbul, l’Àfrica pren el protagonisme de les festes de la Mercè 2010 amb la representació d’una de les ciutats amb més dinamisme cultural del continent, Dakar. La cosmopolita capital del Senegal estreny els seus llaços amb la ciutat comtal en aquesta edició de les festes de la patrona per demostrar, en totes les dimensions artístiques, la seva capacitat de fusionar tradició i modernitat. És el primer any que una ciutat de l’Àfrica negra és convidada a la Mercè, i per això Dakar tindrà l’oportunitat de mostrar el seu aparador artístic i cultural efervescent als barcelonins, però, sobretot, seran els senegalesos residents a Barcelona els qui trobin en la festa més canals que mai per expressar les seves capacitats artístiques. La música —principalment de percussió i hip-hop—, la dansa, la moda, l’art plàstic, la llengua i, en definitiva, tota expressió cultural del Senegal traspassarà fronteres per donar-se a conèixer a Barcelona, i les d’aquí recuperaran les seves arrels i es fusionaran amb la cultura catalana.

Un aparador per als artistes senegalesos residents a Catalunya
Exemple d’aquest intercanvi entre la cultura d’aquí i la d’allà seran les diverses actuacions d’africans residents a Catalunya que ocuparan al llarg dels tres dies el Teatre Grec amb espectacles a mig camí entre les influències ètniques de cada artista i els ritmes més contemporanis. Divendres serà el torn dels Black Baudelaire i els seu so africà creat al barri del Raval, que actuaran després del concert de la cantant procedent de Dakar Njaaya i la seva música d’ètnia serer combinada amb rhytm and blues i reggae. A part de la música, que dissabte arriba amb el dance de l’Africa Dance Set i el rap de Mestro 24, us podreu impregnar també de la cultura urbana africana en l’espai creat especialment per difondre aquest es noves formes cosmopolites d’actuar dels joves senegalesos. Percussionistes catalans i senegalesos en acció liderats per Sengane Ngom o una performance amb la qual descobrirem com és la cultura urbana de Dakar són altres dues propostes que connectaran encara més les dues ciutats protagonistes. Els aficionats al hip-hop no us podeu perdre el taller organitzat per Warm, en el qual s’explicarà la història d’aquest gènere musical i s’ensenyaran els passos per fer-ne creacions.

Varietat de llenguatges musicals
La música dels artistes vinguts de l’Àfrica serà també un dels plats forts de la festa. Obrirà el programa un dels ambaixadors universals dels ritmes senegalesos, el percussionista Doudou N’diaye Rose, qui, amb 84 anys d’edat, farà de la plaça de Catalunya un veritable centre de combinacions rítmiques acompanyat de quaranta percussionistes africans i els tambors experimentals dels catalans Tactequeté. Després de la percussió que inaugurarà la presència africana a les festes, el mateix dia de la Mercè, a partir de les 20.30 hores, la música es traslladarà a l’avinguda de la Catedral, on es tornaran a entrellaçar l’essència musical africana amb els ritmes internacionals més actuals. L’encarregat d’aquesta fusió serà Daby Touré que, amb la seva guitarra i instruments de percussió, mostrarà al públic com la música dels seus orígens i el jazz, el pop i el hip-hop no són tan llunyans. Al mateix escenari, tancarà la primera nit de Dakar el rei del hip-hop al Senegal, Awadi, la figura més destacada del rap africà en aquests moments, tant per la seva bona música com per les lletres combatives en wòlof que reflecteixen algunes de les problemàtiques socials del continent. La música africana es traslladarà també al Teatre Grec amb la Camut Band i el seu percussionista de referència, Toni Español, un català d’ànima negra que va ser un dels primers a introduir la cultura africana al nostre país. Quatre exemples que faran al públic testimoni del llegat cultural d’aquest país sense oblidar, però, el cosmopolitisme de la seva capital que l’apropa cada cop més a Barcelona.

Art i cultura en família
A part de la música, centre indiscutible de la festa, la participació de Dakar a la Mercè arriba també amb l’objectiu de donar a conèixer el seu art, la seva dansa i la seva moda. El parc de la Ciutadella s’omplirà durant els tres dies de festa amb la dansa contemporània de Tenane, unes ballarines que parlen sobre la vida quotidiana de les dones africanes amb una coreografia intercultural. La moda de Dakar vindrà representada pel dissenyador senegalès Cheika i una desfilada que tindrà lloc a l’escenari Til·lers de la Ciutadella cada dia, a les 20.00 hores. D’altra banda, el Teatre Grec es convertirà per uns dies en sala expositiva de les principals creacions plàstiques del país, amb artistes com el col·lectiu Foratou Art i el seu reciclatge, i les obres de Moussa Sakho i Makhtar Mbaye. Aquí mateix, les famílies tindran l’oportunitat d’aprendre una de les llengües majoritàries del país, el wòlof, així com també d’escoltar contes senegalesos o fer trenes com les que les mares africanes fan a les seves filles. Barcelona cedeix el protagonisme a Dakar en les seves festes, i aquesta intentarà exportar el millor de la seva cultura en ebullició!

Enllaç: www.bcn.cat/merce/pregen/ca/llistats/0040003023025...

20 de maig de 2010 Espai Àfrica-Catalunya signa el Pacte Nacional per a la Immigració

Espai Àfrica-Catalunya i 29 entitats més van signar el Pacte Nacional per a la Immigracio el 20 de maig de 2010. El Pacte Nacional per a la Immigració es va aprovar el desembre de 2008, inclou 65 polítiques vigents a reforçar i 50 noves mesures a assolir d’ara i fins al 2020. Moltes d’aquestes ja s’han aconseguit (creació d’un servei d’acompanyament al reconeixement de titulacions universitàries (SARU), dret a treballar per a la migració familiar, creació de la subcomissió bilateral Estat-Generalitat, participació de la Generalitat en l’acreditació de la integració per a diversos tràmits d’estrangeria, entre altres) o ja s’han posat en marxa, com per exemple la Llei d’acollida, aprovada fa poc.   L’acord va ser fruit d’un intens procés de debat i participació a totes les demarcacions i s’estructura en tres eixos que donen resposta a les principals inquietuds i necessitats que manifesta la població envers la immigració:

Eix 1. Gestió dels fluxos migratoris dins de la regularitat i d’acord amb les previsions i necessitats del mercat de treball.

Eix 2. Adaptació dels serveis públics a una societat diversa per tal d’evitar la sensació de competència per uns recursos escassos.

Eix 3. Integració en una cultura pública comuna, on la llengua i la cultura catalanes són l’eix vertebredor i el punt de trobada entre les persones originàries de diverses cultures que viuen al país. En aquests moments, 68 agents, entre partits polítics, agents socioeconòmics, i organitzacions i entitats del sector d’arreu de Catalunya, ja han signat el Pacte Nacional per a la Immigració, un dels quatre acords estratègics que ha impulsat el Govern d’Entesa durant aquesta legislatura

22 de juny de 2010 Jornada sobre la Llei d’acollida

“La millor política social és la que orienta a les persones a la seva autonomia”. Amb aquestes paraules definia Oriol Amorós, Secretari per a la Immigració, els instruments del procés d’acollida durant la Jornada sobre la nova Llei d’acollida organitzada per la Secretaria per a la Immigració, amb el suport de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, el passat dia 22 de juny. Va presentar l’acte Carles Ramió, Director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya a un públic majoritàriament format per tècnics de l’Administració local.   “En els darrers 10 anys han arribat gairebé 1.500.000 persones immigrades a Catalunya” va exposar Carles Ramió, “la qual cosa representa un 25% d’increment de la població, en un context de crisi que posa a prova la societat i fa imprescindible la posada en marxa de noves polítiques d’integració social. L’Administració Pública ha de reflectir la composició social de Catalunya”.   Què fa la Llei? La Llei defineix els instruments pel procés d’acollida –va explicar Oriol Amorós-. En el 2010 hi ha 1.200.000 persones estrangeres a Catalunya (moltes d’elles són de procedència africana). Una gran majoria ocupaven llocs de treball poc qualificats. Precisament els que la crisi ha deixat sense feina. Com a conseqüència d’això, ara hi ha una gran demanda de serveis de formació i necessitat de qualificació. Tanmateix, en els propers anys creixerà la demanda de sol·licituds de nacionalitat.   “Com es defineix la integració?”, és una qüestió que crea debat polític, perquè s’ha de mesurar i relacionar amb les activitats formatives que fomenten l’autonomia de les persones. Formar-se en àmbits essencials ajuda a millorar la renda, i a ser més independents.   Alguns dels objectius de la Llei són coincidents amb els principis d’Espai Àfrica-Catalunya: facilitar la integració per a les persones immigrades, estendre un servei d’acollida homogeni a tot el territori català, fomentar el desenvolupament personal d’aquestes persones, i reduir situacions de vulnerabilitat i risc d’exclusió.   En aquest sentit, els instruments es concreten en: un Servei de primera acollida (formació, coneixements laborals, lingüística, formació sobre la societat catalana i el marc jurídic), Itineraris de serveis de primera acollida, un Certificat d’Acollida que facilita la confiança dels operadors econòmics i que acredita l’esforç d’arrelament, i els Itineraris d’inserció laboral. La Llei també crea un ent operatiu per treballar en Xarxa: l’Agència Catalana de les Migracions, que es constituirà com l’òrguen de prestació de serveis.   Oriol Amorós va remarcar que l’administració local té un paper molt important en l’elaboració del reglament i el decret de la llei.   L’aplicació de la Llei d’acollida aconseguirà una societat més cohesionada, una lluita més efectiva contra l’atur, i una reducció important de l’utilització dels serveis públics. És per tant, una inversió de futur.

9 de juny de 2010 Jornada “El futur de l’Àfrica a través del turisme sostenible”

El 9 de juny de 2010, l’equip d’Espai Àfrica-Catalunya va assistir a la jornada que el Patronat Catalunya Món, l’Institut Catalunya Àfrica i la Cambra de Comerç van organitzar al Saló Daurat de la LLotja de Mar, amb la col·laboració de Casa Àfrica.   En aquesta jornada es van abordar els reptes i les oportunitats d’aquest continent pràcticament verge en el camp del turisme, i de les experiències d’alguns països, com ara Cap Verd, Moçambic, Sud-àfrica i Botswana, en la gestió del turisme de vacances.   Van intervenir en l’acte diverses personalitats, entre les quals hi havia Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç; Antonio Pérez Portabella, president de l’Institut Catalunya Àfrica; Roser Clavell i Soldevila, secretària general del Patronat Catalunya Món i viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació de la Generalitat de Catalunya; Ousmane Ndiaye, representant regional per a l’Àfrica de l’Organització Mundial del Turisme, i Antonio Santamaría, president del Centre d’Estudis Africans. Va moderar la taula rodona Jorge Pérez Artiles, representant de Casa Àfrica.

24 d'abril del 2010 Trobada d’entitats africanes de Catalunya

Les entitats africanes de Catalunya, pel treball en xarxa

Les prop de seixanta associacions que van assistir el 24 d’abril a la Trobada d’entitats africanes al CCCB van coincidir en la necessitat de treballar en xarxa per optimitzar recursos i ser més visibles dins la societat catalana.  

Com va assegurar a l’inici de la trobada el president d’Espai Àfrica-Catalunya, Moussa Samba, “Àfrica ens uneix”, i és sota aquest mateixa pauta de treball i amb diversitat de criteris que les entitats van treballar per determinar els obstacles i les propostes de futur amb què el moviment ha d’encarar la seva situació actual.  

Les tres taules de treball que van tenir lloc –recursos i finançament, visibilitat i reconeixement, i paper social i polític- van posar de manifest que el treball en xarxa beneficia les entitats, ja que permet unir millor els recursos estructurals i les capacitats de les quals es disposa.  

Aquesta col·laboració es podria exemplificar, segons els grups, amb la participació concreta de les diverses entitats en l’organització d’una única activitat conjunta, com per exemple amb motiu del Dia d’Àfrica, fet que reportaria també més reconeixement entre la societat civil i la professionalització de les associacions.

De l’acollida a la construcció d’una identitat col·lectiva

Tal i com Saoka Kingolo va posar de manifest en la conferència inaugural, quan als anys 70 va arribar la primera emigració africana a Catalunya, les associacions es dedicaven a fer un servei més aviat d’acollida i defensa de drets.  

Ara bé, en el moment actual aquestes necessitats han canviat lleugerament i les tasques s’han de centrar en la creació d’un projecte col·lectiu de societat, com va explicar el secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, Oriol Amorós: “Ara comença el moment de construir una identitat col·lectiva”. “L’emigració africana es queda, i seran dels nostres, i això no vol dir que deixin de ser qui són”, va afegir Amorós.  

Es tracta d’un nou repte que l’antropòleg i historiador Rafa Crespo va denominar “interacció equitativa” però que, segons el representant de la Coordinadora d’Associacions Senegaleses, Sam Amadou Bocar, només serà possible si es treballa des d’una base local amb l’objectiu d’arribar a la nacional.

18 d'abril de 2010 Vermut solidari

L’associació AfricOlé va organitzar diumenge 18 d’abril un vermut solidari per recaptar fons i destinar-los a l’organització d’activitats educatives i d’oci per als infants i joves de Niefang (Guinea Equatorial). El vermut va tenir lloc a la Bodega 1800 de Barcelona, i hi van assistir prop d’un centenar de persones, que van gaudir de tapes africanes i catalanes (plàtan fregit, bunyols a l’africana, arròs, etc.) i vi o refresc. Com a tota activitat organitzada per persones africanes no hi podia faltar la música, i tres dels components del grup Banan Kaló van oferir un concert de música wassoulo que van acabar d’arrodonir dues ballarines espontànies. Durant la trobada, que va començar a les 11.30 i va concloure a les 14.00 hores, també es va presentar l’associació AfricOlé i el seu projecte de colònies d’estiu a Niefang.

Fins al 22 d’abril Fotografies d’Angèle Etoundi a Barcelona

L’obra de la fotògrafa camerunesa Angèle Etoundi Essamba té per tema principal la dona, en concret la dona africana, i per tant, el resultat de les seves fotografies són en certa manera un autoretrat. De fet, ella pensa que cal fotografiar el món de les dones africanes des de dins, per reflectir la seva cultura, per mostrar un món vist des dels seus propis ulls, les seves pròpies emocions, i canviar així la mirada amb què s’ha observat sempre l’Àfrica, com un objecte exòtic o miserable.

L’exposició “Desvelos” és, doncs, una mostra de les vivències de l’autora que immortalitza amb fotografies de dones anònimes –mai models professionals– i evidencia el seu rebuig cap als clixés i tòpics sobre la dona negra.

Exposició “Desvelos”
Fins al 22 d’abril
Rambla de Catalunya, entre el carrer d’Aragó i la Gran Via de les Corts Catalanes. Barcelona
Organitzada per Casa África amb la col•laboració de l’Ajuntament de Barcelona

3 d'abril de 2010 Guinarecords

Membres d’Espai Àfrica-Catalunya van anar dissabte 3 d’abril al local de l’associació Gunarecords per assistir al concert d’un dels grups de Ràdio Espai Àfrica: Dede Jam. Abans del concert, però, hi va haver una magnífica jam session, en què van participar músics molt bons de l’escena africana de Catalunya.

Guinarecords és una associació que van fundar fills de la nova immigració africana i que hores d’ara ja té prop de quatre-cents socis, molts dels quals es reuneixen cada dissabte en aquesta nau industrial, on també tenen lloc les reunions de l’associació Nómadas del siglo 21, que s’ocupa dels venedors africans ambulants, i on es fan altres activitats culturals. La sala principal és un espai diàfan amb poques taules i alguns futbolins, i una barra on se serveix principalment cervesa de llauna. La música que se sent és el reggae, tant durant les jams i els concerts com després, i l’ambient és de gent tranquil•la que vol passar una estona entretinguda fins a ben entrat el matí.

Guinarecords Via Trajana, 17-19. Barcelona http://www.myspace.com/acmguinarecords

Fins al 24 de maig Artistes africans al CCCB

Emeka Okereke i George Osodi (Nigèria), Hicham Barohoud (Marroc) i Lawrenc Lemaoana (Sud-àfrica) són els artistes africans, principalment fotògrafs, que formen part de l’exposició “Atopia. Art i ciutat al segle XXI” que es mostra al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Es tracta de la primera exposició que el centre dedica a l’art contemporani, i pretén reflectir el malestar i la incomoditat que els individus senten enfront de la ciutat, de la tensió entre una ciutat que assoleix vida pròpia, més enllà de nacions, països o estats, i dels individus que s’hi massifiquen.

Exposició “Atopia. Art i ciutat al segle XXI”
Fins al 24 de maig
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, carrer de Montalegre, 5

4 de març de 2010 Presentació del llibre Nativas, d’Inongo vi-Makomé

El 4 de març, Espai Àfrica-Catalunya va presentar a la llibreria Altaïr l’última novel•la d’Inongo vi-Makomé, escriptor camerunès resident a Barcelona. Com el mateix autor va explicar, l’obra està inspirada en la Barcelona d’abans de la crisi, una ciutat efervescent, rica i benestant que els immigrants han contribuiït a construir, però en què en comptades ocasions se’ls ha reconegut públicament la seva aportació. El llibre és una metàfora de la invisibilitat dels immigrants negreafricans de Barcelona, Catalunya i Espanya, de la mena de clandestinitat a què es veuen abocats pel fet de no haver nascut aquí, encara que hi hagin viscut mitja vida i hi hagin aportat els seus coneixements, les seves cultures, la seva creativitat, i, amb tot això, hagin fet de Barcelona una ciutat més rica i més pròspera.

Soco Mbuy i Lïdia Gil, d’Espai Àfrica-Catalunya, van parlar també del llibre des de diferents punts de vista i l’acte es va acabar amb un torn de preguntes dels assistents molt interessant al voltant de la invisibilitat dels creadors negreafricans de Catalunya.

23 de febrer de 2010 Projecció dels documentals Expressions de l’Àfrica negra a Barcelona i Africans en ruta

Membres d’Espai Àfrica-Catalunya van assistir a la projecció d’aquests dos documentals de temàtica africana que va tenir lloc a la llibreria Altaïr el 23 de febrer. L’activitat formava part del Cicle de Documentals Solidaris, organitzat per la llibreria Altaïr, COMRàdio i l’associació Amics de la Unesco. Després de la projecció hi va haver un debat amb la participació de les autores dels documentals, Sara Losa i Tània Adam per Expressions de l’Àfrica negra a Barcelona, i Núria Tomàs i Hannah Cross per Africans en ruta.

L’endemà de les projeccions, el programa Tots x Tots, de COMRàdio, va emetre un reportatge de l’acte, a les 22.00 hores.

22 de febrer de 2010 Inauguració de l’exposició “Confluències en el fang. Terrissa tradicional africana i ceràmica contemporània occidental”

El 22 de febrer, membres d’Espai Àfrica-Catalunya van assistir a la inauguració d’aquesta exposició al Museu de Ceràmica de Barcelona. La mostra proposa un diàleg entre peces d’art primitiu africà de col•leccions privades i que pertanyen a les ètnies calabar, igbo, cham, mwana, nupe (Nigèria), bamana (Mali), bamileké, mambila, jerma (Camerun), fra-fra i koma-bulsa (Ghana), entre altres, i peces de ceràmica contemporània d’artistes com ara Josep Llorens Artigues, Antoni Cumella, Joan Miró i Pablo Ruíz Picasso, i intenta destacar el punt de convergència entre el primitivisme i les creacions contemporànies, més enllà de l’argila, la matèria primera dels terrissers.

Fins al 6 de juny de 2010 Museu de Ceràmica, avinguda Diagonal,686. Barcelona

14 de gener de 2010 Presentació dels llibres Diàleg, prevenció de conflictes i mediació a l’Àfrica subsahariana. Cas de Gàmbia i Senegal i La pau s’aprèn: contes africans per a la bona convivència. Gàmbia, Malí, Senegal

Espai Àfrica-Catalunya va assistir el dijous 14 de gener, a dos quarts de vuit del vespre a la llibreria Altaïr, a la presentació d’aquests dos llibres que AFRICAT, Associació Africana i Catalana de Cooperació va publicar cap al final de l’any passat.

L’acte, que va tenir un èxit de convocatòria total, va constar de la taula rodona “Diàleg, bona convivència i resolució pacífica de conflictes a Catalunya: com poden contribuir-hi els nous catalans?” a càrrec d’Oriol Amorós, secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya; Mama Samateh, presidenta de AMAM, Asociació de les Dones Antimutilació; Mawa Ndiaye, president de l’Associació de Residents Senegalesos de Catalunya, i Jean-Bosco Botsho, president d’AFRICAT. A continuació, algunes de les persones que van col•laborar a fer el llibre de contes, entre les quals hi havia Saoka Kingolo, membre d’Espai Àfrica-Catalunya, van llegir el conte diakhanke (del Senegal) La bondat de la noia pobra. Després d’un breu torn de preguntes Edith Mbella, membre d’AFRICAT, va cantar una canço amb què es va cloure un acte amb un públic nombrós i amb la presència de molts dels africans que van aportar els seus coneixements sobre resolució de conflicte o que van aportar un conte i que, per tant, van contribuir a que aquests dos llibres fossin possibles.

17 de desembre de 2009 África más allá del espejo, la desmitificació del “som així”

Després de viatjar a Ruanda per escriure sobre el genocidi entre hutus i tutsis al 1994, l’escriptor senegalès Boubacar Boris Diop se’n va adonar que l’educació francòfona rebuda l’havia allunyat de la seva llengua materna, el wolof.

Llibres com el que el dijous 17 de desembre Oozebap i Espai Àfrica-Catalunya van presentat a la llibreria Altaïr, África más allá del espejo, publicat per Oozebap, mostren la reivindicació d’intel•lectuals com Diop per recuperar les seves llengües nacionals i acabar amb estereotips com el de la “negritud”, molt presents en la manera que té Europa de pensar l’Àfrica.

Es tracta d’un llibre en què, a partir de quatre assaigs, l’autor reflexiona sobre experiències amb què s’ha anat trobant al llarg de la seva vida i que, tal i com ha apuntat des de l’associació Oozebap Dídac P. Lagarriga: "Diop no parla de sí mateix, però necessita compartir”.

L’escriptor aborda en el primer dels assaigs el conflicte de Ruanda i denuncia obertament l’alimentació que d’aquest ha fet l’exmetròpoli que, segons Moussa Samba, membre d’Espai Àfrica-Catalunya que també va participar en la presentació, “ha disfressat de conflicte ètnic els seus interessos polítics”.

A partir d’aquest conflicte, Diop critica l’actitud dels africans que s’avergonyeixen de la seva memòria i identitat i assumeixen el clixé del “som així” com a propi. Segons ha explicat el confundador de la llibreria Altaïr, Pep Bernades, un dels problemes més complexos de la realitat africana actual és precisament aquest clixé que s’ha fet d’Àfrica des d’Europa, elaborat en molts casos per líders que pensen Àfrica des d’Europa.

En paraules de Samba: “la cultura passa per desenvolupar les llengües i aquest és un dels problemes que tenim per desenvolupar l’Àfrica”.

En la segona part el llibre s’endinsa en dues figures senegaleses cabdals de la política del país després de la independència, Léopold Sédar Senghor i Cheik Anta Diop, dos homes contraposats, l’humanista afrancesat i el científic defensor de les cultures nacionals.

Per últim, en els dos darrers assaigs, l’autor parla sobre la literatura africana així com de la identitat negreafricana en un món cada vegada més globalitzat.

12 de desembre de 2009 Celebració dels 20 anys d’ETANE

Sota el lema “La solidaritat en temps de crisi: Homenatge als africans i les africanes que han perdut la vida en un viatge cap a una vida millor”, dissabte 12 de desembre va tenir lloc a la sala d’actes de la Federació Catalana d’ONGD, a Barcelona, la celebració dels 20 anys de vida d’ETANE, una de les associacions més antigues creada per africans.

La trajectòria d’aquesta entitat, que presideix Edmundo Sepa, s’ha caracteritzat, segons les paraules de Saoka Kingolo, que va intervenir en l’acte com a responsable de Participació de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, per la independència i la coherència en la seva lluita per donar suport als africans que viuen a Catalunya, tot i ser una entitat que van fundar persones de l’ètnia bubi de Guinea Equatorial. Aquest caràcter obert, també amb la societat catalana, va quedar patent amb les dotze edicions de la Setmana Afrocatalana que van tenir lloc al Centre Cívic La Sedeta, que van contribuir, segons va explicar Oriol Pascual, tècnic de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. a donar a conèixer les cultures africanes als catalans i la cultura catalana als africans.

Van participar també en aquesta celebració Kalilu Jammeh, autor del llibre El viaje de Kalilu, que parla del viatge increïble i duríssim que molts africans han de fer per arribar a Europa i que la majoria no acaba perquè mor pel camí; Basilio Rodríguez, director de l’editorial SIAL Ediciones; Oumar Diallo, director i fundador de la revista Wanafrica, que va obrir l’acte, i Siscu Baiges, director del programa Tots x Tots de COMRàdio, que va actuar de moderador.

10 de desembre de 2009 Exposició “Àfrica, imatges i formes expressives”

El 10 de desembre va tenir lloc la inauguració de l’exposició “Àfrica, imatges i formes expressives” que el galerista Jean Paul Perrier mostra en la galeria que porta el seu nom i que ha obert molt a prop del CaixaFòrum de Barcelona.

Espai Àfrica-Catalunya hi va ser present, i va tenir ocasió d’admirar una magnífica selecció de peces d’art tribal (escales, teixits, màscares, objectes simbòlics, etc.) que han triat personalment Edith Mbella, especialista en art africà antic, i Fernando Pujol. L’exposició també mostra una sèrie de quadres que el pintor Alfredo Bikondoa ha creat en homenatge al desaparegut pintor nord-americà d’origen africà Jean-Michel Baskiat, i una sèrie fotogràfica de Miguel Arnal dedicada al cos de la dona africana.

L’exposició es pot visitar fins al dia 5 de gener, a la Jean Paul Perrier Art Gallery, carrer de Mèxic, 5, en horari de dilluns a divendres de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.30 hores, i el dissabte d'11.00 a 14.00 hores.

Del 24 al 28 de novembre de 2009 Cicle de cinema amazic

Del 24 al 28 de novembre han tingut lloc a Barcelona les primeres Jornades de cinema amazic, organitzades per l’Observatori Català de la Llengua Amaziga i Linguamón Casa de les Llengües amb l’objectiu de donar a conèixer la cinematografia pròpia del “país Tamazgha” que ocupa part del nord d’Àfrica.

En l’acte de presentació de les jornades, al qual van assistir membres d’Espai Àfrica-Catalunya, hi van ser presents dos directors de pel•lícules projectades en la mostra, Ali Mouzaoui i Zakaria Bakkali, i Mohamed el Hafi, que han coincidit en la importància de difondre els trets culturals propis del poble amazic fora de les seves fronteres.

Salem Zenia, poeta i escriptor resident a Catalunya, va destacat també durant la presentació el paper del cinema amazic com a ambaixador al món d’aquesta cultura. “El cinema amazic ha de reflectir l’imaginari i les aspiracions d’aquest poble”, va afegit Zenia en la seva intervenció.

Alguns dels llargmetratges projectats són Tizza Wul (Espines del cor), en què el director Hicham Ayouch aborda la vida en un poble proper a Agadir després de la mort de la majoria dels seus pescadors, i Mi yiemezran (La noia de les trenes), d’Ali Mouzaoui, sobre l’enamorament d’un noi i una noia a la Cabília.

Les projeccions van tenir lloc a l’Escola de Cinema de Barcelona, i es va dedicar un dia a cadascun dels dialectes de la llengua amazic: tarifit (rifeny), taixelhit i taqbaylit (cabilenc), Després de cada projecció es va obrir un debat sobre el film i per analitzar el paper i la promoció de la llengua i cultura amazigues.

19 de novembre de 2009 Presentació del llibre El viaje de Kalilu a la llibreria La Ploma

Membres d’Espai Àfrica-Catalunya van assistir a la presentació del llibre El viaje de Kalilu que va tenir lloc a la llibreria La Ploma, de Barcelona, amb la presència de l’autor i d’un seguit de persones coneixedores de l’obra i també de Gàmbia, el país on va néixer Kalilu Jammeh.

La rebotiga de La Ploma es va omplir d’un ambient càlid i acollidor mentre s’escoltava com en Kalilu anava explicant el periple que va fer per arribar des de Gàmbia fins a Catalunya en un viatge que havia de durar dues setmanes i va durar un any i mig. El llibre explica una realitat dura i desconeguda entre nosaltres i, especialment, entre les famílies de molts africans que emigren cap a Europa i passen per tota mena de calamitats que, malauradament, moltes vegades els costa la vida.

En Kalilu es va proposar escriure aquesta realitat i difondre-la al seu país, i va decidir també destinar els ingressos de la venda del llibre a ajudar els infants i joves orfes del país a través de l’associació Save the Gambian Orphans que va fundar a Catalunya.

6 de novembre de 2009 La 14a Mostra de Cinema Africà de Barcelona posa l’accent en la crítica social i política

Aquest divendres 6 de novembre s'inaugura la 14ª Mostra de Cinema Africà de Barcelona que mostrarà durant una setmana les 25 millors produccions cinematogràfiques del continent que també han estat premiades al Festival Panafricà del Cinema de Ouagadougou.

La mostra, que està organitzada per l'associació cultural Ull anònim, té la comèdia i el thriller com a gèneres principals i és a través d'aquests que la majoria de llargmetratges, curts i documentals posen l’accent en la crítica social i política.

A part de les projeccions, la programació inclou també la participació d'alguns dels directors com Mamadou Keita, Maohammed Ismail, Saad Chraibi, Moussa Touré i Jorge Caicedo.

D'entre les produccions destaquen pel•lícules com Mascarades de Lyes Salem, Triomf de Michael Raeburn, L'absence de Mama Keita, Islamour de Saad Chraibi, Fanta Fanga o curts com Le possion noyé de Malik Amara.

A més, la retrospectiva d'enguany està dedicada a Mostafa Derkaoui, director pioner del cinema marroquí dels anys 80 que, tal i com ha explicat la directora de la Mostra Marie-Elène Valpuesta, "convida a pensar la imatge des del treball de la imatge i fragmentació del relat i diàlegs".

5 de novembre de 2009 Presentació de l’ONG Músic Crossroads

Espai Àfrica-Catalunya va ser present, el passat dia 5 de novembre, a la presentació de l’ONG Músic Crossroads, que va inaugurar la seva seu a Barcelona, amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).

Music Crossroads Internacional és un projecte que va iniciar l’any 1995 Jeunesses Musicales Internacional (Juventuts Musicals Internacionals), la xarxa de música i joventut més gran del món.

MCR ofereix formació i promoció a músics de Malawi, Moçambic, Tanzània, Zàmbia i Zimbabwe. Cada any els seus programes arriben a uns setanta-cinc mil músics d’entre 15 i 25 anys i a una audiència de més de cent mil persones.

Per a més informació, grups musicals, fotografies i vídeos o visita:

www.music-crossroads.net i www.myspace.com/musiccrossroads

30 d'octubre de 2009 Exposició "La diversitat cultural"

Espai Àfrica-Catalunya ha visitat aquesta exposició comissariada per Remei Sipi, i que consisteix en una sèrie de nines que mostren els vestits femenins de les ètnies que viuen al Senegal, Gàmbia i Mali. Bombo N’dir, l'autora de les nines, va néixer a Dakar (Senegal), i al seu país, mentre es dedicava a tenyir robes i fer bàtiks, va desenvolupar un interès per la manera en què les dones indiquen amb els seus vestits si són nòmades, casades o solteres, l'estatus social o si són àvies. En aquesta exposició, que es pot veure a la seu de Ca la Dona (Barcelona) fins al 30 d'octubre, es mostren al voltant de 20 nines de les ètnies diola, peul, serer, toucouleur, wòlof, i ndar-ndar, entre altres.

28 d'octubre de 2009 Unescocat ha inaugurat nova seu

Sota el lema “Construïm ponts, trenquem fronteres”, el Centre UNESCO de Catalunya inicia un període d’aprofundiment en el seu doble rol d’activista social internacional i d’ambaixador cultural de Catalunya

El Centre UNESCO de Catalunya – Unescocat, que els darrers mesos ha celebrat diferents actes commemoratius del 25è aniversari de la seva creació, ha inaugurat aquest vespre la seva nova seu, situada al carrer Nàpols de Barcelona, amb espais més amplis i adaptats a la seva renovada estructura de treball.

En aquesta nova etapa, el canvi no és únicament de local, ja que també s’estrena un lema nou, “Construïm ponts, trenquem fronteres”, que expressa l’accent transversal, actiu i internacional dels projectes que desenvoluparà en aquesta nova etapa. Aquest dimecres, 28 d’octubre, el president del Centre UNESCO de Catalunya, Enric Masllorens, el president honorari i fundador de la institució, Fèlix Martí, i el seu actual director, Miquel Àngel Essomba, han acollit a la nova seu del carrer Nàpols, nombrosos representants de les institucions polítiques i entitats de la societat civil amb les quals el Centre UNESCO ha anat col·laborant al llarg de la seva existència, per ensenyar-los el nou marc on els més de 30 professionals de l’equip desenvoluparan a partir d’ara els seus projectes.

El fundador del Centre UNESCO de Catalunya, Fèlix Martí, ha remarcat que el Centre UNESCO va ser un dels primers Centres UNESCO arreu del món i fins i tot ha estat un precursor i un model per a la mateixa UNESCO en abordar alguns temes clau com ara el diàleg interreligiós, la diversitat lingüística, els drets humans i la pau. El director actual, Miquel Àngel Essomba, ha centrat el seu discurs en el futur de l’entitat, que és fruit del camí recorregut al llarg d’aquests 25 anys i alhora s’obre cap a nous horitzons en l’àrea del Mediterrani i en l’àmbit de la cooperació internacional. El president de l’entitat, Enric Masllorens, ha fet un reconeixement explícit de la contribució de nombroses persones i institucions que ha permès que el Centre UNESCO sigui avui una entitat de referència a Catalunya i a la UNESCO.

23 d'octubre de 2009 Representants de Casa Àfrica visiten la seu d’Espai Àfrica-Catalunya

Els representants de Casa Àfrica, amb el seu director general, van visitar, el 23 d’octubre, la seu d’Espai Àfrica-Catalunya, situada a les oficines del Centre Unesco de Catalunya, que es van inaugurar el mateix mes. Durant la reunió, de caràcter institucional, els portaveus van presentar els projectes i objectius de les dues entitats, i van expressar la voluntat de col•laboració entre ambdues organitzacions.

4 d'octubre de 2009 Festa Gran Sabar Senegalès

Membres d’Espai Àfrica-Catalunya van assistir el 4 d’octubre a la festa Gran Sabar Senegalès organitzada pel músic Sengane Ngom. Aquesta mena de trobades són habituals al Senegal i consisteixen en què un grup de gent s’aplega per ballar al voltant d’uns percussionistes que toquen diversos tipus de tambors. Cada ritme es balla d’una manera determinada i s’estableix una complicitat entre la persona que balla i el grup de percussionistes. En aquest Gran Sabar, la festa va tenir lloc al Centre Cívic Pou de la Figuera de Barcelona, amb un públic al cinquanta per cent africà i l’altre cinquante per cent autòcton, que va gaudir amb igual intensitat del ritme i la dança.

2 d'octubre de 2009 Concert de Bassekou Kouyaté a l’Auditori

Espai Àfrica-Catalunya va ser present a l’estrena de la 14a edició del Festival de Músiques del Món, a l’Auditori de Barcelona. Amb una sala plena d’una audiència entregada, vam poder gaudir de l’espectacle de música i ball que ens va oferir Bassekou Kouyaté amb la seva banda i la veu i simpatia d’Ami Sacko. També vam poder comprovar que d’aquesta magnífica música tradicional i d’aquests instruments ancestrals (ngoni solista, acompanyament, ngoni baix, mig baix, percussió i carbassa), efectivament, el blues va néixer a Mali.

Bassekou Kouyaté ha col.laborat amb U2, Yossou N’Dour, Taj Mahal i Carlos Santana. I el seu Segu Blues (Out There Records, 2007) va rebre el premi al millor disc de l’any 2008 de world music de la BBC Radio 3.

XIV Festival de Músiques del Món.
Del 2 al 16 d'octubre 2009
L'Auditori de Barcelona

1 de setembre de 2009 Novetats editorials: estudi sobre la resolució de conflictes i llibre de contes

Africat (Associació Africana i Catalana de Cooperació), que presideix Jean Bosco Botsho, ha publicat un estudi sobre la resolució pacífica de conflictes a Gàmbia i el Senegal. L’estudi s’ha elaborat amb la col•laboració d’altres catorze associacions de Catalunya i de moltes persones que han accedit a explicar el seu punt de vista o les seves experiències personals en aquest aspecte tan interessant present en moltes cultures africanes. L’estudi es complementa amb un altre llibre que recull contes africans per a la pau i la bona convivència, amb il•lustracions que el pintor senegalès Daouda Diakhate, que viu a Barcelona. ha creat expressament per a aquesta publicació.

26 d'agost de 2009 Nino Galissa al Café de Madeira

Membres d’Espai Àfrica-Catalunya van estar presents en l’actuació que Nino Galissa va oferir al Café de Madeira de Barcelona el dimecres 26 d’agost, que va tenir un precedent el dia 19. Aquest músic de Guinea Bissau, que té una llarga carrera artística al nostre país, és especialista en la kora, un instrument tradicional de l’Àfrica occidental que es construeix amb una closca de carbassa, un pal de fusta i 22 cordes, i té un so molt semblant al de l’arpa. El concert de dimecres va ser de tipus acústic i en Nino es va fer acompanyar de dos percussionistes africans i un d’uruguaià de procedència africana que van fer les delícies del públic. Les cançons tradicionals que van interpretar parlaven de temes tant diversos com les mares adoptives o els arbres confidents, i en Nino anava explicant quina importància tenen aquests i altres elements en la vida quotidiana dels infants a l’Àfrica. És possible que els concerts de Nino Galissa al mateix local tinguin continuïtat cada dimecres.

17 de juny de 2009 Novetat editorial: África más allá del espejo

Oozebap acaba de publicar dins de la col·lecció Pescando husmeos el llibre Àfrica más allá del espejo, de l'escriptor senegalès Boubacar Boris Diop, un dels grans escriptors de l'Àfrica actual, autor de diverses novel·les i assaigs, entre els quals destaca Négrophobie (2005), escrit amb altres autors, una crítica a les tesis racistes promogudes des de certs àmbits intel·lectuals francesos.

En aquest llibre, Boubacar Boris Diop aplega diversos assaigs amb un missatge clar per a la gent que a l'Àfrica se sent atacada i humiliada, i és que la resistència cultural és més necessària que mai. Combat també la imatge que a Occident es rep de l'Àfrica, que no només no es correspon amb la realitat sinó que, a més, pretén que cada africà i africana s'avergonyeixi de la seva identitat, i proclama que prendre la paraula és un deure moral per a tota persona que té la possibilitat de fer-se escoltar i contribuir així a neutralitzar aquesta perversitat.

Més informació sobre el llibre i l'autor:
http://www.oozebap.org/arroz/boris_diop.htm

13 juny de 2009 Festa organitzada per l’associació Africat de Barcelona

Dissabte 13 de juny va tenir lloc a la seu d’Amics de la Unesco una festa organitzada per l’associació Africat de Barcelona amb la finalitat de recollir fons per a un centre d’acollida de nens del carrer a Kisantu (República Democràtica del Congo). La festa, de caire familiar i amb força assistència, va constar d'activitats diverses, com ara una subhasta d’objectes d'art africans a càrrec de l’antiquària Edith Mbella, l’actuació del cor Tessela, i l'explicació de contes africans i catalans. També hi va haver un petit mercat d’objectes africans i cap al tard es va oferir una degustació de deliciosos plats africans. Una de les activitats estrelles de la festa va ser, a banda de la subhasta, l’actuació improvisada d’Edith Mbella i els músics Diabaté Karnon (Costa d'Ivori) i Xumo (Camerun).

13 juny de 2009 Presentació llibre Nativas

Dissabte 13 de juny es va presentar a la Casa Elizalde de Barcelona el llibre Nativas, última novel•la de l’escriptor camerunès resident a la ciutat Inongo vi-Makomé. Davant d’una nombrosa assistència de persones africanes, i també de catalanes, Remei Sipi, escriptora i amiga de l’autor, va obrir l’acte parlant de la prolífica trajectòria literària d’aquest autor —que inclou contes, novel•les, assajos i obres de teatre— i va ressaltar que amb el reconeixement assolit ha obert el camí perquè altres autors més joves ho tinguin més fàcil a l’hora de publicar. Va explicar que tot i que ara al nostre país s’edita molt més els autors africans, aquests són encara força invisibles i moltes vegades han de recórrer a l’autoedició per publicar les seves obres.

En la presentació també van intervenir Ginés Morillas, editor del llibre; Paco Zamora, periodista i escriptor, i el mateix autor, que va explicar que amb aquesta obra pretén, entre altres coses, posar en evidència la hipocresia d’una determinada classe social barcelonina. La presentació va acabar amb un torn de preguntes i un refrigeri.

28 de maig Lluís Mallart presenta la seva obra més completa

L’antropòleg Lluís Mallart va presentar el passat 28 de maig a la llibreria Altaïr ‘El sistema mèdic d’una societat africana. Els evuzok del Camerun’, un llibre que recull en dos volums la seva investigació de camp al llarg de 40 anys, editat per la Càtedra Unesco de l'Institut d'Estudis Catalans.

Tal i com va explicar durant la presentació, Mallart no ha pretès al llarg d’aquests anys determinar si les medicines dels evuzok curaven o no sinó més aviat comprendre els principis pels quals es regia la societat a l’hora de decidir quines eren les plantes que curaven.

Per tant, tot i ser un complet tractat d'etnofarmacologia que inclou un diccionari d’etnobotànica i aprofundeix en termes mèdics, l’obra explora també el descobriment de l’alteritat gràcies a la convivència que l’antropòleg va tenir amb els evuzok durant sis anys. Es tracta d’una societat amb un sistema mèdic que, a part de curar els mals del cos, indaga també en la cura de mals més globals que afecten a qualsevol societat.

Després d’altres llibres que relaten la seva experiència amb els evuzok com ‘Sóc fill dels evuzok’, ‘La dansa dels esperits’ o ‘Ni dos ni ventre’, aquest camerunès d’adopció reconeix que tot i que les investigacions l’han fet acumular nombroses anotacions i gravacions, l’antropologia és en realitat “l’art de saber estar amb els altres”.

Fins i tot després de la publicació del llibre, segons explica Mallart, els mateixos evuzok han utilitzat el llibre per resoldre un litigi social d’herències.

Tal i com va destacar el director de la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l'Institut d'Estudis Catalans, Joan Argenter, amb la publicació d’‘El sistema mèdic d’una societat africana. Els evuzok del Camerun’ es recupera l’obra “d’un savi català en la seva llengua”.

L’acte, que estava organitzat per Espai Àfrica-Catalunya a la llibreria Altaïr, va comptar també amb la presència del cineasta Ricardo Iscar que ha realitzat un documental amb els evuzok i Myriam Mallart, professora de la Universitat de Barcelona

25 de maig de 2009 Africalls?, l’art contemporani africà en ulls dels seus creadors

"Artistes que discuteixen amb la resta del món mirant-lo a la cara". Aquests són els set protagonistes d'Africalls?, el documental que es va projectar al CCCB per inaugurar els actes programats amb motiu del Dia d'Àfrica que se celebrarà el 25 de maig.

Africalls? és una iniciativa de Casa Africa en forma d’un projecte audiovisual, una exposició que arribarà properament a Barcelona i un llibre editat per Altaïr que es presentarà a l’octubre.

Aquest viatge audiovisual a algunes de les ciutats africanes més cosmopolites del continent com Dakar, Luanda, Maputo o Nairobi mostra els treballs i processos de creació de set artistes que, a banda de ser, segons el director del documental, Pere Ortín, “la punta de l'iceberg" de la creació artística als respectius països, actuen també com a motor de canvi dins les respectives societats.

A través de les experiències de Lolo Veleko, Mamadou Gomis, Nástio Mosquito, Jorge Dias, Myriam Mihindou i els col•lectius artístics Doul'art o Kwani? el documental neix amb l’objectiu de "comunicar amb un món com l'Àfrica contemporània d'una manera directa”.

Ciutats i artistes en transformació constant

Africalls? retrata unes ciutats urbanites i immerses en un constant procés de canvi i reinvenció d’elles mateixes. Enmig d’aquestes realitats en construcció, els diversos artistes cerquen també la seva pròpia identitat a través de projectes que equiparen els discursos africans a la globalitat de l'art contemporani per fer sentir al món la seva pròpia idea d’Àfriques.

Des del videoart, la fotografia, el reporterisme o les arts plàstiques tots ells estan connectats a les noves tecnologies i se serveixen d’aquestes per divulgar les seves idees de ciutat i inquietuds. A més, com mostra el documental, també s’uneixen en col•lectius artístics que fan força per convertir-se en els nous referents de l’art contemporani.

"El món no seria el mateix si Àfrica no existís. I no parlo de l'homo sapiens", assegura un dels joves creadors al documental des d’una d’aquestes ciutats amb ànima creativa.

Africalls? és una de les diverses activitats programades des de la iniciativa Àfrica Viu que proposa al llarg del mes de maig activitats culturals, polítiques, econòmiques, socials i esportives a tot l’Estat espanyol.

23 i 24 de maig de 2009 Barnafrika

II afrofestival de Catalunya

15 d’abril de 2009 Mohamed Cherkaoui presenta el seu llibre a Barcelona

“El Sàhara, vínculos sociales y retos geoestratégicos” és el títol del nou llibre que sociòleg Mohamed Cherkaoui va presentar dimecres 15 d’abril a Barcelona, un assaig en el qual l’autor circumscriu els problemes del Sàhara occidental al context polític i fa una reflexió sobre la integració del poble saharauí en la identitat nacional marroquina.

La presentació va comptar també amb la presència de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner, entre d’altres.

Tal i com va explicar Cherkaoui en l’acte, la primera part del llibre analitza la relació del Sàhara amb els principals actors de la zona -Algèria i Marroc- i com l’estratègia d’ambdós països bloqueja qualsevol solució pel Sàhara occidental.

Pel que fa a aquesta part més geoestratègica, l’autor va fer referència també a la carrera armamentística que Algèria imposa a Marroc i a les temptatives d’aquest primer país de convertir-se en una potència regional a partir del domini dels recursos de gas.

Tot i que Cherkaoui va qualificar de “valent” el projecte marroquí sobre l’autonomia al Sàhara, va destacar també el cost polític que se’n derivaria pels governants.

La integració de la població saharauí, una realitat

Un dels problemes centrals que tracta la segona part de l’assaig és la integració de la població saharauí a partir de l’estudi de dades educatives, econòmiques, d’intercanvis matrimonials i polítiques a la regió.

L’anàlisi de totes aquestes variables mostra per Cherkaoui un alt nivell d’integració del poble saharauí al Marroc ja que compta amb una de les taxes d’escolarització i diplomats universitaris més elevada del país així com amb la taxa de pobresa més baixa del Marroc.

No obstant, els elements que millor evidencien aquesta integració i “barreja natural” entre saharauis i marroquins són, segons l’autor, els casaments, tal i com demostra el fet que la taxa d’endogàmia ha passat de més d’un 97% als anys 60 a l’actual 55%.

25 de març de 2009 Neix Teranga.cat

Representants d’Espai Àfrica-Catalunya van assistir a la presentació, dimecres 25 de març, a la llibreria Claret, del portal web per a la comunitat senegalesa resident a Catalunya, Teranga.cat. Teranga, que significa benvinguts en wolof, presenta els seus continguts en aquesta llengua majoritària del Senegal i en català, i pretén proporcionar informació bàsica de residència, treball, habitatge, salut i serveis socials a la comunitat senegalesa.

Tal i com va explicar Raül Giménez, director de l'Àrea de Serveis de la Fundació Pere Tarrés, el portal s'ha creat a partir d'un estret treball de la fundació amb les associacions de residents senegalesos a Catalunya, els membres de les quals han manifestat les necessitats que tenen quan arriben al nostre país. A més de voler ser un espai de difusió de les activitats d’aquestes associacions i un punt d'intercanvi cultural, tot i estar enfocada a la comunitat senegalesa, Teranga.cat s'ha concebut també per fer-se extensiva a altres comunitats de nouvinguts a la ciutat.

Abdow Mawa, secretari de la Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya (CASC) va destacar durant la presentació el paper clau de les noves tecnologies en la vida quotidiana de les persones immigrades.

La presentació va cloure amb l’actuació del grup de percussió Griots Group.

21 de març de 2009 Presentació del projecte i taula rodona a la Garriga

El dissabte 21 de març, Espai Àfrica-Catalunya va organitzar una taula rodona a l'auditori de l'Escola Municipal de Música de la Garriga. Aquesta activitat va servir per presentar a la ciutadania d’aquesta població els objectius fonamentals del projecte Espai Àfrica-Catalunya, a més de donar a conèixer els trets més significatius dels etnosistemes dels llocs de procedència dels africans de Catalunya i mostrar la seva complexitat i diversitat, i desfer estereotips i desproblematitzar la diferència cultural i religiosa.

En la línia d’apostar per construir conjuntament una societat intercultural, Espai Àfrica-Catalunya va convidar a parlar, com a ponents, persones de diferents països africans, i va donar veu a alguns dels africans de Catalunya, residents a la Garriga, que van poder explicar els seus projectes i vivències, fent-los públics en un espai comú.

7 de febrer de 2009 Presentació del llibre Las reposadas imágenes de antaño, de Justo Bolekia Boleká

Dissabte 7 de febrer, als locals de Ca la Dona, l’associació E Waiso Ipola i Edicions Mey, representades per Remei Sipi, va tenir lloc la presentació del llibre de poesies Las reposadas imágenes de antaño, de Justo Bolekia Boleká, escriptor i poeta de l’ètnia bubi de Guinea Equatorial. Aquest doctor en Filologia Moderna i catedràdic de Filologia Francesa a la Universitat de Salamanca té publicada una llarga llista d’obres que inclouen poemaris, assaijos, articles i llibres sobre la llengua bubi. Davant la presència majoritària de persones d’ètnia bubi l’autor va aprofitar per posar de relleu la importància que té la preservació de la llengua com a element identitari, i va demanar als presents que no deixin mai de parlar la seva llengua i la transmetin als seus fills, encara que visquin fora del seu país d’origen. Alguns dels presents van explicar el cas de la recuperació de l’eusquera al País Basc i del català a Catalunya, que si bé totes dues llengües van comptar amb diner públic per tirar endavant el procés de normalització després de la dictadura franquista, és cert que això va ser possible gràcies a la voluntat dels parlants.

També van intervenir en la presentació del llibre i de l’autor la crítica literària Josune Muñoz, que va parlar dels elements constants en l’obra de Justo Bolekia, i César Kopoburu Tokule, membre de la comunitat bubi de Barcelona, que va parlar de la trajectòria vital de l’autor.

20 de gener de 2009 20 anys d’existència del Centre d’Estudis Africans

El passat dia 20 de gener es va commemorar, a la Sala Fòrum de la llibreria Altaïr, els 20 anys d’existència del Centre d’Estudis Africans, amb un col·loqui i un lliurament de premis del concurs de relats curts Històries de l’Àfrica.

Van participar en els parlaments Rafa Crespo, Lola López, Gustau Nerín, Pep Bernadas i Jordi Sant.

Els ponents van fer un repàs dels 20 anys de l’entitat que, en començar la seva activitat, va oferir la possibilitat de donar a conèixer les cultures africanes als catalans, des d’una visió crítica de la nostra pròpia societat. El CEA va ser pioner en la sensibilització i el contacte amb les entitats, i la primera entitat que va fer xerrades a centres cívics, creant així xarxa des d’un vessant d’activisme social. Han estat vint anys en què el CEA ha procurat estar obert a la col·laboració amb altres iniciatives, com ara la llibreria Altaïr que, des del primer moment, els va donar suport. Rafa Crespo, secretari general del CEA, va donar les gràcies a les persones, entitats i institucions que, des del primer moment, van creure en el projecte.

10 de gener de 2009 Festa de l'Any Nou Amazic

El dissabte 10 de gener, la Plataforma Amaziga de Catalunya va celebrar l’entrada de l’Any Nou Amazic amb un acte que va tenir lloc al Centre Cívic Pou de la Figuera de Barcelona, amb un èxit total d’assistència.

Va presidir l’acte Oriol Amorós, màxim responsable de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya.

Molts representants d’entitats (entre aquestes alguns membres de l’equip d’Espai Àfrica-Catalunya) i públic en general van gaudir d’una festa que va incloure, a més dels parlaments de l’acte, dos concerts de música en viu, un sopar, la projecció d'un documental, un recital de poesia i ball.

Molt bon any 2959!!

27 de desembre de 2008 Espai Àfrica-Catalunya

Com ja sabeu, el passat mes de juny es va presentar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el projecte Casa Àfrica de Catalunya.

Des d’aleshores, les persones que formen l’equip promotor han estat treballant per constituir la fundació, organitzar activitats, posar en marxa el web i crear una xarxa de col·laboracions amb entitats i institucions que, a hores d’ara, ja donen suport al projecte.

Amb tot, us volem informar d’algunes novetats:

L’equip de treball ha decidit canviar el nom del projecte, per evitar confusions amb la Casa África espanyola, amb seu a Las Palmas de Gran Canaria. Això no afecta en absolut els seus plantejaments inicials. Espai Àfrica-Catalunya, el nou nom escollit pel grup promotor, seguirà treballant amb els mateixos objectius que va definir a la seva presentació.

El projecte ja té seu provisional: el Centre Unesco de Catalunya, que, molt amablement, ha cedit un espai per treballar, fer reunions i atendre el públic interessat en les activitats, al carrer de Mallorca, 285, de dilluns a dijous, de 16.00 a 18.00 hores.

S’ha posat en marxa el nou web. El trobareu a www.espai-africa.cat

20 de desembre de 2008 Representants d’espai Àfrica-Catalunya fan acte de presència a la 5a Fira de Comerç Just i Solidaritat organitzada per l’Ajuntament de Cubelles (el Garraf)

El dissabte 20 de desembre l’Espai Àfrica-Catalunya va estar present en la 5a Fira de Comerç Just i Solidaritat, organitzada per la Regidoria de Cooperació de l’Ajuntament de Cubelles. Els representants d’Espai Àfrica-Catalunya van ser Moussa Samba i Joan Manuel Cabezas, i durant la seva visita van tenir l’oportunitat de mantenir converses per perfilar futures col·laboracions i teixir complicitats.

En el vessant del contacte i el suport a les associacions, van tenir oportunitat d’oferir informació sobre Espai Àfrica-Catalunya a les diverses entitats solidàries que omplien el centre històric de Cubelles. Cal destacar, en aquest sentit, la reunió que van mantenir amb dos representants de l’associació Save Gambians Orphans, en concret amb la seva secretària, Hermínia Nubiola, i amb el seu fundador, Kalilu Jammeh, un gambià que arribà a casa nostra des del seu país, a peu, després d’una terrible odissea de dos anys. Tots els presents en la reunió van acordar aprofundir vincles en un futur pròxim i fer arribar a tot el territori català l’esfereïdora experiència d'en Kalilu, tot un exemple de la cara oculta de la immigració africana, aquella que no té ressò mediàtic però que causa un degoteig incessant de vides humanes.

En el plànol institucional, es van reunir amb el regidor responsable de l’organització de l’esdeveniment, Joan Rodríguez Serra, i van establir un primer contacte de cara a properes reunions institucionals amb l’alcaldessa de Cubelles, M. Lluïsa Romero. També van informar sobre l’existència i els objectius d’Espai Àfrica-Catalunya a Miquel Carrillo, diputat del Parlament de Catalunya i coordinador del Grup Interparlamentari del Sàhara, i Rosa Maria Gubianes, inspectora cap de l’Àrea Bàsica Policial del Garraf.

Tot plegat, una molt profitosa i interessant visita que pensem que començarà a donar fruits ben aviat, reforçant la tasca de sensibilització sobre el nostre projecte i de suport a les entitats a tot el territori del país.